Si no és ara, quan, si no nosaltres, qui ?

                                         

 Pocs dies abans de la Diada, enganxava cartells de l’ANC pels carrers de la nostra comarca que deien“Estem preparats”

Entre totes les crides  fetes a la mobilització dels ciutadans destaca per famosa, el cartell de l’Oncle Sam (U.S. en anglès)  on assenyalant-te amb el dit et mira severament i t’increpa amb la frase; what are you doing preparedness ( estàs preparat ?) més tard quedaria transformat en un  “we want you” (et necessitem).

Si el cartell pogués parlar, se’ns dirigiria cridant amb una veu rugosa i autoritària que no admet rèplica. Aquests eren uns cartells dissenyats per reclutar joves per a la guerra.

L’altre dia el Sr. David Fernàndez dirigia als membres del Parlament, al president de la Generalitat i a tots els catalans, unes paraules pronunciades amb la seva veu petita i xiuxiuejant que exigeix esforç per sentir-la: si no és ara, quan, si no nosaltres, qui?

Darrera d’aquestes paraules nia una determinació i voluntat de servei molt allunyada del cartell de l’Oncle Sam. En Fernàndez no demana ni exigeix res, senzillament es presta a complir amb un deure que no hauríem d’eludir.

El procés sobiranista català, està arribant a una  fase  determinant.

Portem 4 anys de manifestacions massives, expressant el nostre anhel de llibertat que  ha impulsat l’aprovació  de la Llei de Consultes per una àmplia majoria dels diputats del Parlament català i la imminent convocatòria per part del President de la Generalitat de la celebració de la Consulta del 9N.

Avui podem afirmar que el procés sobiranista català ha compost un model de ruptura que conjumina la legitimitat de les reivindicacions populars amb la legalitat construïda des del parlament.

Amb aquestes eines, l’ANC està organitzant una nova fase de mobilització que sota l’eslògan “ara és l’hora” aplegarà 100.000 voluntaris que visualitzaran i recolliran la voluntat d’aquest poble de votar, i votar sí a la independència. 

Però a les legítimes demandes del poble català de decidir pacíficament i democràticament el nostre futur, l’estat espanyol contraposa permanentment la intransigència antidemocràtica. La següent, serà la més que probable  prohibició per part del TC de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, (anomenat consulta per imperatiu legal) prevista pel proper dia 9 de novembre del 2014. Una vegada més i com digué Trastàmac segons Plató, la justícia s’utilitza com l’avantatge que s’adjudiquen els poderosos.

En canvi el referèndum és la garantia que la voluntat popular no serà segrestada. Per això és tant important votar, i fer-ho responsablement i amb la màxima informació.¿Però de què servirà engegar una gran campanya pel sí, si finalment el poble no pot expressar-se a les urnes ?

Sense voler anticipar-nos a cap decisió política, hem de preparar-nos per un escenari on l’estat vulgui impedir la celebració del referèndum i quan diem preparats, volem dir organitzats per defensar els nostre drets legítims.

Per defensar-los es fa imprescindible el rebuig directe i taxatiu  de la “legalitat” espanyola. Les institucions exercint la desobediència i el moviment social i popular, responsabilitzant-se de garantir la irreversibilitat del procés, pressionant i donant suport  alhora, a les institucions catalanes, per a què el referèndum es faci tant sí com no.

Cal organitzar-se per respondre a les agressions del govern espanyol mitjançant l’ús de pràctiques democràtiques excepcionals, com són la desobediència civil i  la resistència activa no violenta.

Us necessitem. Perquè..., si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?

Esteu preparats ?