espanyolisme és feixisme

Quan sentim parlar de patriotes espanyols, qui és que no pensa en una colla de falangistes cantant el cara al sol ? 

Tanmateix l'espanyolisme ja existia quan el feixisme encara no s'havia inventat i ja hi contenia els principis fonamentals  d'aquest; l'autoritarisme dictatorial, l'ascendència teològica dels seus plantejaments polítics, el discurs imperialista i racista, el militarisme, el centralisme i l'apropiament institucional en ús de fruit exclussiu d'un oligopoli. El falangisme és el perfeccionament de l'espanyolisme, el fa més rodó i simple.

En nom d'espanya s'ha fet tan de mal que qui, que no sigui un energumen feixistoide, es pot definir espanyolista ?  Si fins i tot els que ho són ho  dissimulen amb l'empescada paraula d'unionistes !

L'última; l'atac a la seu de la Generalitat catalana a Madrid, on 15 "paridiotes" espanyols agrediren per la major glòria d'espanya els convidats, entre els que hi havia ambaixadors, diplomàtics, periodistes i diputats,
Una vegada més l'agressió fou feta a l'empara dels poders fàctics que vènen d'antic; de les famílies anomenades "grandes de espanya". I modernes també, de quan Franco era caporal i es féu general per la "grasia" de dios i dels qui les hi reien com els Sr. Francesc Cambó, en Joan March o el Sr Juan Antonio Samaranch, i de maniobres secretes de l'estat i les seves clavegueres. Qui es pot creure que la policia i els serveis secrets espanyols no coneixien que es produiria aquesta acció feixista l'11 de setembre a Madrid ?

Després del gran acte patriòtic alguns dels unionistes van anar a saludar el jutge i els vell coneguts del cos de policia i... cap a casa que hi falta gent!

Ara facin un extraordinari esforç i imaginint-se, que un grup de 15 independentistes haguessin pogut  entrar a la delegació del govern espanyol a Barcelona (sí, sé que costa, però intentint-ho sisplau) mentre la Sra. Llanos de Luna fes una recepció oficial, on hi haguessin, entre d'altres convidats, ambaixadors, periodistes i diputats i l'haguessin agredit, a ella i a uns quants dels presents, que haguessin refregat les estelades pels morros dels presents, que els haguessin escopit i insultat i en acabat, i després de fer tota la trencadissa possible, haguessin llençat gasos lacrimògens i de pebre mentre fotien el camp i tot amb la cara descoberta ! S'ho han pogut imaginat ? A que no ? Doncs ara imaginint-se que un jutge els pren declaració i cap a casa, que no ha estat res ! A que sembla impossible ? Perquè ho és. És totalment impossible !

Doncs goitin com són les coses; el ministre de l'interior espanyol Sr Fernandez Diaz va comparar l'atac feixista de Madrid amb un acte de "performance polític" on es va cremar una foto del rei i les banderes francesa i espanyola. A que sembla que no pugui ser ? Doncs sí, ho va fer.

Com quan al 1982 va fer detenir 4 independentistes que portaven una pancarta que deia INDEPENDÈNCIA i acabaren a la presó. L'autonomisme mentrestant callava i feia com si no passés res. Ah,! el feixisme i la majoria silenciosa, aquesta íntima i discreta relació amb el poder.

Dades sobre la Diada de la Via

La Guàrdia Civil instaurant una nova frontera

 

Na Soledat Balaguer, que entre altres molts mèrits té el de ser ex membre del Consell Permanent de l'ANC, m'envia el següent correu que tot seguit reproduiré,  amb unes reflexions tant escaients que he corregut a demanar-li permís per reproduir-lo en aquest camí de cirerers en flor. Òbviamnet si ho llegiu aquí, és perquè m'ha autoritzat a fer-ho.

Durant la Diada i una vegada més, espanya s'ha mostrat com el que és, un estat que conserva un esquelet feixista que sembla indestructible: manipulació, censura i agressió. És la seva naturalesa i no poden evitar-la, com a la fàbula de la granota i l'escorpí

- 1) El ministre de l'Interior del govern Espanyol, Jorge Fernández, va dir, en acabar la cadena humana de la Via Catalana, la manifestació que va tenir lloc en ocasió de la festa nacional de Catalunya, que "hi havia anat molt gent, com també que una gran majoria de catalans no hi van anar".
Té raó: segons el departament d'Interior del govern autonòmic de Catalunya, hi van assistir un milio sis-centes mil persones, mig milió de les quals a Barcelona, segons la guàrdia urbana d'aquesta ciutat. Sobre una població de 7'5 milions d'habitants, es van manifestar doncs, un 20% dels catalans.
Comparativament parlant, és com si als Estats Units s'hagués format una cadena humana de 62 milions de persones i com si a la Xina ho haguessin fet 260 milions de xinesos. Tots a la mateixa hora.Un 20% de la població d'Espanya significa uns 9 milions de persones. Si haguessin pres la forma de cadena humana, com es va fer a Catalunya, haguessin pogut formar una cadena de 9.000 quilòmetres, que és aproximadament, la distància (per carretera, no en línia recta) entre Madrid i Pekín.No es pot dir, doncs, que la cadena catalana no fos significativa socialment. Mai no s'ha fet enlloc una cosa igual.

-2) Durant el dia, hi havia dos hastaggs a Twitter que lluitaven per ser "trendint topics": #viacatalana i l'altre #somosespaña.

El Via catalana triplicava el somos españa... fins que a mitja tarda va desaparèixer. Alertats els internautes, el fet va ser recollit per l'emissora de ràdio RAC1, i els locutors van proposar fer una prova: crear un hastagg estúpid: #croquetes. En una hora es va convertir en trending tòpic mundial.  A mitjanit, la televisió pública catalana, en el seu canal 24hores, mostrava quadres i xifres de tot el procés.

-3) Els partit d'extrema dreta Falange Española, i Unitat Nacional, partits polítics legals tot i que en els seus estatuts aproven la violència i es reconeixen hereus del partit feixista Falange Española, partit únic durant la dictadura del general Franco, van irrompre a la delegació del govern català a Madrid, on es celebrava l'acte institucional de la festa nacional, i van destroçar mobiliari, van llençar per terra la bandera catalana, van colpejar els assistents (alguns d'ells diputats i senadors) van ferir un càmera de televisió i van llençar gasos lacrimògens. Entre els invitats a l'acte hi havia l'ambaixador de la República d'Irlanda i un representant de l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica.