benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dissabte, 31 de març del 2012

L'extinció dels esquirols

                                                                                                                                                

Arran de la darrera vaga general del passat 29 de maig els esquirols s'han fet sentir com mai fins ara als mitjans de comunicació.
Hauré de començar per recordar les paraules de Francesc Layret i dir per a  tothom que fa veure que no ho sap, que quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions.
Diuen els que diuen tot i sempre, que s'ha de respectar el dret al treball de les persones que ho volen fer mentre hi ha una vaga, afegeixen que els piquets els coaccionen de paraula i obra i atenten contra la seva llibertat. Aquesta gent no accepten la contraposició argumental de la coacció de  l'empresari sobre el treballador, especialment a la petita empresa on l'amo paga i mana d'una manera molt personal, també en aquest temps d'atur i baixades de salari a l'engròs. La de l'empresari és una coacció molt més eficaç per invisible, no deixa rastre i queda sempre impune.
La patronal, els partits polítics capitalistes i els seus mitjans de comunicació, s'escaten en aquest discurs contra els piquets i els sindicalistes que en formen part, obviant que els piquets estan defensant un dret col.lectiu, que no és comparable al dret individual de qui vol treballar.
Els esquirols han renunciat o pensen renunciar a les millores que el sacrifici de les mobilitzacions dels treballadors han aportat ?
Com hauria estat la vida dels treballadors i els seus fill si no fos per la lluita de milers de treballadors al llarg d'anys de sacrificis, pagats sovint amb sang obrera ?
Els esquirols són individus egoistes, incapaços de pensar més lluny del seu propi interès, volen recollir beneficis sense posar-hi sacrificis.
La raó dels piquets, allà on és sustenta la seva força moral  i fins i tot la jurídica dins del  sistema judicial capitalista, es troba en què allò que fan, ho fan en benefici de tots el treballadors, és exactament el mateix principi en què es basa l'estat per aplicar mesures judicials, administratives o polítiques, en contra dels interessos privats en benefici dels col.lectius; per exemple els registres a l'aeroport, les expropiacions de propietats o fins i tot mesures de suspensió de drets per decisions polítiques (els estats d'excepció).
Els esquirols volen treballar per a que l'amo o l'estat no els descompti diners, o per quedar bé davant de qui mana tot foten el pilota i obtenint de retruc altres beneficis i privilegis, però tanmateix no estan disposats a renunciar als beneficis que la lluita dels treballadors han aportat i no només a ells sinó a tota la societat que es beneficia d'una societat més justa, feliç i  pacífica de la que patien els nostres avis o besavis.
Estic convençut que si a tots els esquirols no els apliquessin els beneficis de la lluita obrera estarien tan extingits com els dinosaures.