benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dimecres, 26 de febrer del 2014

De la candidatura única a la múltipla

Josep Mª Terricabras candidat d'ERC
En un dels esmorzars independentistes que organitza el targarí Pere Camarasa, al que vaig assistir el passat diumenge dia 23, el Sr. Jordi Fornàs, exbatlle de Gallifa, va dir que volia presentar una agrupació d'electors al parlament europeu, així que ha engegat el moviment Units per Declarar la Independència de Catalunya (UDIC) iniciant la recollida de les 15 mil signatures que li calen. El seu objectiu electoral és aconseguir la inversemblant xifra d'un milió de vots, que significaria obtenir 4 eurodiputats que declararien unilateralment la independència de Catalunya.
De la proposta de l'ANC de presentar una candidatura única a les eleccions europees, hem anat a petar a aquesta divisió del vot en quatre candidatures , tot i que només dues són d'obediència exclusivament catalana, la d'en Jordi Fornàs i la d'ERC, 
Convergència i Unió, en coalició amb PNB, Compromís per Galícia i la Coalició Canària, intentarà repetir l'anterior resultat de 2 eurodiputats amb més de 800 mil vots, ERC es presenta per primera vegada en solitari i necessitarà el vot d'unes 400 mil persones per aconseguir un sol representant. La CUP, si finalment es presenta, serà en coalició amb Bildu i podria obtenir un eurodiputat si aconsegueix superar la xifra aproximada 400 mils vots.Queda  per veure com fan el repartiment.
Els actuals esforços de l'ANC se centren en  aconseguir pactar uns acords mínims entre totes les candidatures  catalanes que difícilment aniran més enllà d'expressar la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació o per dir-ho amb l'ambigu concepte tan recorregut, el Dret a Decidir i tot i així està per veure si Iniciativa mostra el seu acord a un pacte d'aquestes característiques, al que de moment no ha donat suport.
Una vegada més queda prou clar que ni la política electoral i parlamentària, ni les institucions, tenen la capacitat de conduir aquest país cap a la independència i que l'únic mètode de posar d'acord la política, les institucions i el poble és la mobilització popular. 
És de la mobilització que poden sorgir (com ja ha passat anteriorment),  acords unitaris capaços de desencallar l'actual situació i per aconseguir una mobilització transversal i massiva l'ANC ha de desfer-se de prevencions ambigües i ha d'assumir reivindicacions socials concretes; com el salari social garantit, el dret a un habitatge digne en funció de la renda, la nacionalització de bancs i d'empreses estratègiques, (llum, aigua, telefonia i transports públics). 
L'ANC ha de llançar a la societat catalana una proposta de canvi social d'ampli abast, que pugui assumir el poble català amb la seguretat que el seu esforç tindrà una recompensa concreta en les seves, nostres, vides. Sense canvi social no hi haurà independència.

dijous, 13 de febrer del 2014

Enemics de Déu


Hashem Shabaninejad, poeta i mestre de la localitat de Ramshir, ha estat ajusticiat a l'edat 32 anys pel règim teocràtic de l'Iran sota l'acusació de ser "Enemic de Déu".
Segons el Centre de Documentació dels Drets Humans a l'Iran, al jove poeta el van matar juntament amb Hadi Rashedi, també mestre i com ell, ciutadà de la província del Juzestan on la meitat de la població és d'origen àrab, però que només representen un 3% de la totalitat de la població de l'Iran.
Des de l'arribada a la presidència de Hasan Rohaní, el règim teocràtic iraní ha executat 300 penes de mort. Tres-centes. Ho llegeixo al diari El País i no m'ho crec. Estem parlant de tres-centes execucions en només 6 mesos !

Precisament aquest mes fa 35 anys de la revolució popular contra la dictadura militar del Xa de Pèrsia Mohammad Reza Pahlaví, qui, entre moltes altres atrocitats, eliminava els opositors fregint-los de viu en viu en una planxa. 
El que va començar amb un aixecament que uní  l'oposició democràtica contra la barbàrie, va finalitzar amb assassinats massius dels antics aliats, tot el conglomerat de forces polítiques que no estaven d'acord amb el règim islamista impulsat per l'Aiatol·là Jomeini, entre ells, els comunistes del MEK (Mojahidins del poble), pero també els islamistes moderats. La purga es generalitzà a tot el país i ara continua imposant-se a mans dels mul·lats, els guàrdies revolucionaris i el Ministeri de Cultura i Guia Islàmica, sense el permís oficial del qual, no es publica cap llibre ni revista, no es distribueix cap gravació, no s'exhibeix cap pel·lícula, ni es crea cap organització cultural. 

Durant l'imperi Abbàsida de Bagdad, el califa de les mil i una nits Harun ar Raixid es feu anomenar també imam, és a dir, guia espiritual de tots els musulmans. En aquest context hostil d'ortodòxia doctrinal, un poeta conegut com Abú-Nuwàs féu una poesia renovadora literàriament i defensora de la llibertat a ultrança. El poeta rebel i provocatiu lloà els plaers del vi i l'amor convertint-se en un predicador del pecat, de la llibertat i en símbol de la rebel·lia. La seva obra escrita en àrab ha estat i ho continua estan després de més de 1100 anys, perseguida pel poder polític d'extrema dreta islamista. 
Amb ell vull brindar en honor de totes les víctimes de la intolerància religiosa i especialment contra el règim teocràtic islamista d'Iran. Va per vosaltres enemics de Déu !

                     CCXXIV
Sóc pres per l'amor, quin mal hi veieu?                      
Jo mai no he sentit res com la passió.                         
La gent, què m'importa? Com necis malparlen.           
Ma religió és meva i ferm la segueixo,                       
que es quedin ells doncs amb llur religió.                   
Per por dels espies i els enemics,                                
Déu n'és testimoni, que ja no et visito.
Fins de quatre grapes correria a vós,
marxan amb les mans si fos necessari.
Llegeixo un escrit que de vós prové,
clement sigui Déu amb qui és clememt.

          --------------------------------
                  LXXXVIII
El vi que té el poder d'entrar a tota ment
Pot fer com si brandís dels bons costums l'espasa
o les calamitats atraure rera seu.
El neci quan beu, no ho deixa de ser.
Del ximple acreix la simpleria
i del noble extrema la cortesia.