| Josep Mª Terricabras candidat d'ERC |
En un dels esmorzars independentistes que organitza el targarí Pere Camarasa, al que vaig assistir el passat diumenge dia 23, el Sr. Jordi Fornàs, exbatlle de Gallifa, va dir que volia presentar una agrupació d'electors al parlament europeu, així que ha engegat el moviment Units per Declarar la Independència de Catalunya (UDIC) iniciant la recollida de les 15 mil signatures que li calen. El seu objectiu electoral és aconseguir la inversemblant xifra d'un milió de vots, que significaria obtenir 4 eurodiputats que declararien unilateralment la independència de Catalunya.
De la proposta de l'ANC de presentar una candidatura única a les eleccions europees, hem anat a petar a
aquesta divisió del vot en quatre candidatures , tot i que
només dues són d'obediència exclusivament catalana, la d'en Jordi Fornàs
i la d'ERC,
Convergència i Unió, en coalició amb PNB, Compromís per Galícia i la Coalició Canària, intentarà repetir l'anterior resultat de 2 eurodiputats amb més de 800 mil vots, ERC es presenta per primera vegada en solitari i necessitarà el vot d'unes 400 mil persones per aconseguir un sol representant. La CUP, si finalment es presenta, serà en coalició amb Bildu i podria obtenir un eurodiputat si aconsegueix superar la xifra aproximada 400 mils vots.Queda per veure com fan el repartiment.
Els actuals esforços de l'ANC se centren en aconseguir pactar uns acords mínims entre totes les candidatures catalanes que difícilment aniran més enllà d'expressar la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació o per dir-ho amb l'ambigu concepte tan recorregut, el Dret a Decidir i tot i així està per veure si Iniciativa mostra el seu acord a un pacte d'aquestes característiques, al que de moment no ha donat suport.
Una vegada més queda prou clar que ni la política electoral i parlamentària, ni les institucions, tenen la capacitat de conduir aquest país cap a la independència i que l'únic mètode de posar d'acord la política, les institucions i el poble és la mobilització popular.
És de la mobilització que poden sorgir (com ja ha passat anteriorment), acords unitaris capaços de desencallar l'actual situació i per aconseguir una mobilització transversal i massiva l'ANC ha de desfer-se de prevencions ambigües i ha d'assumir reivindicacions socials concretes; com el salari social garantit, el dret a un habitatge digne en funció de la renda, la nacionalització de bancs i d'empreses estratègiques, (llum, aigua, telefonia i transports públics).
L'ANC ha de llançar a la societat catalana una proposta de canvi social d'ampli abast, que pugui assumir el poble català amb la seguretat que el seu esforç tindrà una recompensa concreta en les seves, nostres, vides. Sense canvi social no hi haurà independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada