La cançó de la tercera via

Estava intrigat, no trobava el sentit, l'autèntic motiu de la tercera via. ¿Què podia ser el que motivava a aquells que no volen definir-se com independentistes i que tanmateix els reca prendre un partit definitiu per espanya.? ¿Què troben a faltar en la proposta espanyola actual que no els acaba de fer el pes ? Quin és el neguit del seu pensament Per mi era un misteri profundament insondable. I dic era, car l'altra dia vaig sentir casualment la mítica cançó How Deep your love dels Bee Gees. Vaig parar l'orella, i de sentir vaig voler escoltar i d'escoltar-la a comprendre-la: Aquesta cançó contenia l'essència de la tercera via. La veritat oculta. La raó de tot. L'impuls d'una causa.
Us proposo una atenta sessió musical que potser us transportarà a una altra època, però a l'ensems us durà al perquè de tot plegat . Diu la cançó:

I Know Your Eyes In The Morning Sun                    Conec els teus ulls al sol de matí   
I Feel You Touch Me In The Pouring Rain                el teu tacte durant el xàfec
And The Moment That You Wander Far From Me   i al mateix instant que t’allunyes de mi
I Wanna Feel You In My Arms Again                        als meus braços de nou vull sentir-te

And You Come To Me On A Summer Breeze           véns com una brisa d’estiu
Keep Me Warm In Your Love                                     per mantenir  el caliu del meu amor 
And Then Softly Leave                                               i marxar suaument després
And It’s Me You Need To Show                                i cal que me'l mostris

How Deep Is Your Love?                                          Com de profund és el teu amor ?
I Really Need To Learn                                               realment necessito esbrinar
cause We’re Living In A World Of Fools                la raó de viure en un món de bojos
Breaking Us Down                                                    ho ensorrarem (una traducció més moderna suggeriria ho petarem)
When They All Should Let Us Be                           quan tothom hauria de deixar-nos ser
We Belong To You And Me                                       nosaltres tu i jo plegats

I Believe In You                                                            Crec en tu
You Know The Door To My Very Suol                    coneixes la porta a la meva veritable ànima
You’re The Light In My Deepest Darkest Hour     ets la llum en la meva hora més fosca
You’re My Saviour When I Fall                                el meu salvador quan caic
And You May Not Think                                            i no et permets pensar
I Care For You                                                              que vetllo per tu
When You Know Down Inside                                  quan dins teu saps
That I Really Do                                                           que ho faig en realitat  

 And Its Me You Need To Show                                i cal que me'l mostris

How Deep Is Your Love?                                             Com de profund és el teu amor ?
I Really Need To Learn                                                 realment necessito esbrinar
cause We’re Living In A World Of Fools                  la raó de viure en un món de bojos
Breaking Us Down                                                        ho ensorrarem
When They All Should Let Us Be                             quan tothom hauria de deixar-nos ser
We Belong To You And Me                                        nosaltres tu i jo plegats

You are the light                                                             ets la llum
And you may not think                                                i no et permets pensar
That i care for you                                                        que vetllo per tu
When you know down inside that i really do          quan dins teu saps que si que ho faig en realitat 

Sí,  reconec que sona a un altre temps, però a qui no li agrada que li xiuxiuegin el molt que l'estimen encara que sigui en falset.?

Reis i reines

El rei dels caramels. Granollers

De reis n'hi ha de moltes menes, per exemple els de la música, amb dos grans monarques ja difunts, com l'Elvis Presley de la monarquia del rock i Michael Jakson de la del pop. 

Hi ha tortells que són reis, perquè en porten i perquè és   fan coincidir amb la diada dels reis mags de l'orient, uns altres amb molta requesta.

Hi ha els reis particulars de casa nostra, que acostumen a ser la canalla, uns dictadors que ens estimem contra tota lògica política. A vegades, a casa també hi regna algun rei o reina una mica més crescuda i constitucional, amb la que compartim govern, vida i amor.

Hi ha els reis o reines rabiosament provisionals, que de tant que ho són no passen de l'instant en què la peixatera et proclama rei mentre prepara, pesa i et cobra el gènere tot dient; "apa rei, veuràs que bo que és amb patates estofades" i immediatament has d'abdicar amb un somriure, tot i saber que cap  aforament no et protegirà ni a tu ni als teus, dels guisats que prepares. 

 Tots aquests, i altres que no paga la pena esmentar perquè de tants que n'hi ha no els esgotaríem, són uns reis que compten amb el suport  entusiasta de molts republicans, però el que no suportem els republicans de qualsevol mena, són els reis caiguts del cel. Perquè no són nostres, perquè ens els encolomen sense patates i perquè porten en la seva nissaga la guerra contra el nostre poble.

Molt millor que jo, ho digué Miquel Desclot a la Cançó de Poble inclosa al llibre Cançons de la lluna al barret:

 
En aquest poble antic
hi ha carrers que s'enfilen
i semàfors vermells
i una noia que renta
i un vent amarinat.

En aquest poble greu
hi ha presons tenebroses
i canalla jugant
i la flor de l'acàcia
i mares fent ganxet.

En aquest poble dret
hi ha teulades amb molsa
i horitzons matiners
i paletes que xiulen
les noies del carrer.

En aquest poble blanc
hi ha finestres obertes
i mecànics cepats
i xicots i xicotes
que fan l'amor al sol.

En aquest poble viu
hi ha tractors que travessen
i balcons amb clavells
i gendarmes que corren
i gent que mai no riu.

I en aquest poble meu
que festeja i somica,
que pateix i somriu,
no hi volem les paraules
d'un rei caigut del cel.

La vaca de l'ANC

Dibuix manipulat de Xavier Nogués

Després de llegir el comunicat del Comitè Permanent de l'ANC que ens convidava als més de 30 mil associats a romandre arraulits a casa en mig de la confusió de l'absurd com si interpretéssim l'obra de Samuel Beckett Tot esperant Godot, sense expressar el nostre rebuig a la monarquia aprofitant l'abdicació del Borbó, em vaig quedar glaçat, garratibat, esmaperdut, si em punxen no em treuen sang, menystingut, indignat, utilitzat, inutilitzat, manipulat.....

Ja més tranquil i després d'assistir a la concentració del meu poble contra la continuació de la monarquia i el desig de construir una República Catalana Independent, em preguntava el perquè d'aquest estrany comunicat i va venir-me al cap la imatge d'una vaca. Una vaca que des d'un paisatge bucòlic s'ho mira tot com ho fan les vaques, com si res no anés amb ella. Una vaca inspirada en la Cega d'en Joan Maragall.Veta-la aquí.

Enamorada està la vaca del paisatge que els seus ulls albiren del turó on plàcidament pastura, amb el cap dret rosega el farratge mentre guaita els cingles, les comes, els prats i les riberes. Després l'acota per fer una mossada d'herba fresca a l'atzar. Rumia pensadament.

El xiulet del tren li fa girar per un instant l'embanyada testa , veu les vies per on els vagons s'allunyen cap al fons de la vall. Amb un gest de "semenfotisme" parpelleja damunt ses inexpressives nines, mentre amb un posat còmic, remena lànguidament la llarga cua.

Això del tren no va amb ella, remuga, i amb lent moviment de desdeny majestàtic, aixeca el cap vers el cel i crida les vedelles amb un so fosc i llarg, com sortint d'una cova: muuuu, fa, muuuuu, hi torna i  l'eco l'escampa entre els arbres, per les comes, als prats i les riberes. Els rierols agombolen el bramul amb una remor clara. El silenci escolta el brunzir de les mosques que incansables l'assetgen. La vaca atura el rosec i ni la cua belluga. Quieta, quasi immòbil s'està. Rumia, això sí, no ho poc evitar. On seran les vedelles ? Es pregunta. Ningú no la contesta. 

Al lluny el tren és només un puntet negre. La pobra vaca no sap que de matinada el ramader les ha carregat en un vagó i ara viatgen per camins de ferro. Mai més les tornarà a veure.

La vaca cega és ja història. La mateixa ANC ha contribuït a treure-li aquell tel de l'ull que la cegava des que un  rabadà espanyol massa hàbil amb la fona, li va treure l'altre d'un cop de roc i tot i que bòrnia, semblava que era arribada l'hora de la vaca suïssa, aquella que tan magistralment descrigué en Pere IV.  La recordeu...

Quan jo m'esmerço en una causa justa

com mon Tell sóc adusta i arrogant:

prou, s'ha acabat! Aneu al botavant

vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,

que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.

A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,

l'he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

jo só la vaca de la mala llet.

Doncs no. Basant-se en què el full de ruta de l'ANC i la declaració de sobirania del parlament català no diuen res d'abdicacions reials i prenent-lo a la mena de la Constitució espanyola, el novíssim Comitè Permanent de l'ANC,  va recordar-nos amb un comunicat oficial que, igual que el PP, el PSOE, Unió i Convergència, ells tampoc no convocaven a cap concentració, ni mobilització en contra de la monarquia. Com volen dir...no hi aneu.

Tothom a casa, no fos cas que un imprevist els estripés la foto del bucòlic paisatge.

Ah i la llet pasteuritzada, plis !

PD: Fou precisament Joan Oliver qui va escriure l'obra de teatre 30 d'abril, en ella se'n fum d'una Catalunya independent sota una monarquia de llinatge propi. Potser l'insigne Comitè Permanent de l'ANC s'estima més una Catalunya monàrquica que una República Catalana Independent ?