La vaca de l'ANC

Dibuix manipulat de Xavier Nogués

Després de llegir el comunicat del Comitè Permanent de l'ANC que ens convidava als més de 30 mil associats a romandre arraulits a casa en mig de la confusió de l'absurd com si interpretéssim l'obra de Samuel Beckett Tot esperant Godot, sense expressar el nostre rebuig a la monarquia aprofitant l'abdicació del Borbó, em vaig quedar glaçat, garratibat, esmaperdut, si em punxen no em treuen sang, menystingut, indignat, utilitzat, inutilitzat, manipulat.....

Ja més tranquil i després d'assistir a la concentració del meu poble contra la continuació de la monarquia i el desig de construir una República Catalana Independent, em preguntava el perquè d'aquest estrany comunicat i va venir-me al cap la imatge d'una vaca. Una vaca que des d'un paisatge bucòlic s'ho mira tot com ho fan les vaques, com si res no anés amb ella. Una vaca inspirada en la Cega d'en Joan Maragall.Veta-la aquí.

Enamorada està la vaca del paisatge que els seus ulls albiren del turó on plàcidament pastura, amb el cap dret rosega el farratge mentre guaita els cingles, les comes, els prats i les riberes. Després l'acota per fer una mossada d'herba fresca a l'atzar. Rumia pensadament.

El xiulet del tren li fa girar per un instant l'embanyada testa , veu les vies per on els vagons s'allunyen cap al fons de la vall. Amb un gest de "semenfotisme" parpelleja damunt ses inexpressives nines, mentre amb un posat còmic, remena lànguidament la llarga cua.

Això del tren no va amb ella, remuga, i amb lent moviment de desdeny majestàtic, aixeca el cap vers el cel i crida les vedelles amb un so fosc i llarg, com sortint d'una cova: muuuu, fa, muuuuu, hi torna i  l'eco l'escampa entre els arbres, per les comes, als prats i les riberes. Els rierols agombolen el bramul amb una remor clara. El silenci escolta el brunzir de les mosques que incansables l'assetgen. La vaca atura el rosec i ni la cua belluga. Quieta, quasi immòbil s'està. Rumia, això sí, no ho poc evitar. On seran les vedelles ? Es pregunta. Ningú no la contesta. 

Al lluny el tren és només un puntet negre. La pobra vaca no sap que de matinada el ramader les ha carregat en un vagó i ara viatgen per camins de ferro. Mai més les tornarà a veure.

La vaca cega és ja història. La mateixa ANC ha contribuït a treure-li aquell tel de l'ull que la cegava des que un  rabadà espanyol massa hàbil amb la fona, li va treure l'altre d'un cop de roc i tot i que bòrnia, semblava que era arribada l'hora de la vaca suïssa, aquella que tan magistralment descrigué en Pere IV.  La recordeu...

Quan jo m'esmerço en una causa justa

com mon Tell sóc adusta i arrogant:

prou, s'ha acabat! Aneu al botavant

vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,

que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.

A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,

l'he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

jo só la vaca de la mala llet.

Doncs no. Basant-se en què el full de ruta de l'ANC i la declaració de sobirania del parlament català no diuen res d'abdicacions reials i prenent-lo a la mena de la Constitució espanyola, el novíssim Comitè Permanent de l'ANC,  va recordar-nos amb un comunicat oficial que, igual que el PP, el PSOE, Unió i Convergència, ells tampoc no convocaven a cap concentració, ni mobilització en contra de la monarquia. Com volen dir...no hi aneu.

Tothom a casa, no fos cas que un imprevist els estripés la foto del bucòlic paisatge.

Ah i la llet pasteuritzada, plis !

PD: Fou precisament Joan Oliver qui va escriure l'obra de teatre 30 d'abril, en ella se'n fum d'una Catalunya independent sota una monarquia de llinatge propi. Potser l'insigne Comitè Permanent de l'ANC s'estima més una Catalunya monàrquica que una República Catalana Independent ?