La darrera actuació de la policia catalana s'ha fet contra àmbits polítics llibertaris de Catalunya. Dirigida des de Madrid, ha significat 4 escorcolls i la detenció de 5 persones acusades d'enaltiment del terrorisme.
Malgrat el que pugui semblar, estic absolutament convençut que aquestes actuacions s'inscriuen en les sinèrgies d'investigació de l'operatiu que els serveis secrets espanyols han desplegat per aturar el moviment independentista a Catalunya. Aquestes accions concretes, són resultats col.laterals d'àmplies investigacions que intenten netejar la zona de treball, evitant "accidents" i sorpreses i portar a l'atzucat qualsevol aliança o camí, que el moviment independentista pogués pendre, per més remot que aquest pugui semblar. En aquesta mateixa circumstància cal incloure el cas del ciutadà marroquí Sr. Ziani.
Segons
fonts periodístiques espanyoles, el CNI està donant una gran rellevància a les seves actuacions a Catalunya, com ho demostra la conversió de la delegació catalana en una divisió del CNI i l'augment constant dels seus operatius des de l'any 2004. Les motivacions que impulsen aquests canvis, han quedat reflectits el darrer semestre del 2012 on, segons aquestes mateixes fonts, el CNI va canviar les preferències d'investigació de l'integrisme islàmic cap a la investigació i obstrucció del moviment independestista, al temps que reforçaven els dispositius amb l'arribada de nombrosos agents provinents d'Euskadi.
Hores d'ara, l'actuació del regne d'espanya per perturbar la llibertat de Catalunya, és ja un secret àmpliament conegut i els moviments de les diferents institucions espanyoles són clars i evidents. El primer que queda clar és que el govern d'espanya ha optat per aplicar una pressió gradual que ha dividit en dues fases. Ara som a la primera, consistent en l'aplicació imperativa dels 4 primers articles de la constitució espanyola: el subjecte de sobirania política és espanya, la monarquia és la forma política indiscutible, espanya és una unitat política indisoluble, el castellà és la llengua oficial i obligatòria, i als llocs i actes oficials s'ha de d'exhibir obligatòriament la bandera espanyola.
El govern aplica aquesta política cohertiva a tot l'àmbit de la nació catalana, coneixedors que tota pressió exercida a la perifèria afecta el nucli. Per això, a les Illes pressionen sobre la llengua catalana a l'escola, a València, on consideren guanyada la batalla de l'escola en català, pressionen sobre la cultura i la nomenclatura i a la Franja de Ponent directament sobre la llengua.
Mentrestant l'exèrcit espanyol es replega fora de Catalunya, la Policia Nacional es concentra en una moderna caserna tot just inaugurada i el seus efectius i els de la guàrdia civil a Catalunya augmmenten en un 7%, segons dades del ministeri de l'interior espanyol i el CNI va exihibint-se com una forma més d'intimidació i no seria d'estranyar que en sorgís alguna acció violenta d'algun grup filo-feixista.
Contràriament al que pensen la majoria dels opinadors, jo no tinc cap dubte que el govern espanyol està completament decidit a entrar en la segona fase si no se'n surt en aturar l'independentisme. Aquesta segona fase consisteix en l'aplicació dels articles 8, 115 i 116 de la constitució espanyola. Així si el 8 diu que l'exèrcit té la missió de garantir la integritat territorial d'espanya, els 115 i 116 ho concreten preveient la desovediència de les comunitats autònomes i les declaracions d' estat d'alarma,d'excepció i de setge per a fer-les creure.
Cada una d'aquestes mesures atenten contra les llibertats individuals i col.lectives d'una manera gradual:
L'estat d'alarma el declara el govern i en preveu l'aplicació per catàstrofes,crisis sanitàries,situacions de desavituallament i paralització de serveis públics, les conseqüències són: limitar la circulació i concentració de persones,obligar a prestacions personals i requises temporals, la intervenció i ocupació de fàbriques, explotacions, tallers o qualsevol tipus de locals, racionar els serveis o articles de primera necessitat, assegurar els centres de provehiments i producció. El Psoe ja el va fer servir al 2010 durant la vaga dels controladors aeris.
L'estat d'excepció l'ha d'autoritzar el congrés dels diputats per majoria simple quan consideri que hi ha una situació extraordinària com catàstrofe natural, perturbació de l'ordre intern, guerra o qualsevol altre perill considerat gravíssim. Té una durada de 30 dies que pot allargar-se a 30 més i es poden practicar detencions preventives. Queden també suspesos totalment o parcial, els altres drets fonamental següents: inviolabilitat del domicili, secret de les comunicacions, llibertat d'elecció de residència i lliure circulació pel territori espanyol, llibertat d'expressar el pensament, dret a comunicar o rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, prohibició de segrestar publicacions i altres mitjans d'informació sense resolució judicial, dret de reunió en llocs de trànsit públic i manifestacions, dret de vaga, dret a adoptar mesures de conflicte col·lectiu.
L'estat de setge l'ha d'autoritzar el congrés dels diputats per majoria absoluta i s'aplicarà quan es produeixi o amenaci produir, una insurrecció o acte de força
contra la sobirania o independència d'espanya, la seva integritat
territorial o l'ordenament constitucional, que no pugui resoldre's per
altres mitjans.Com a conseqüència de la seva aplicació, tots els delictes queden sotmesos a la jurisdicció militar qui executarà les mesures al territori on l'estat de setge tingui aplicació.
El serveis governamentals, policials, judicials i de intel.ligència espanyols, estan aplicant amb contundència les accions previstes a la primera fase, mentre amb moviments tàctics ,aplanen el camí i exerciten musculatura per si mai arriba l'hora d'aplicar la segona.
El moviment independentista, àdhuc l'institucional, cometria un greu error si no presta la suficient atenció i solidaritat als resultats col.laterals provocats al nostre país per les actuacions polítiques, jurídiques i policials del regne d'espanya.
