benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 12 de maig del 2014

Homes sense paraula

P&P en complicitat. Foto el País


El meu pare era un home honrat i de paraula que m'ensenyà la gran importància d'aquests valors per anar per la vida. Amb un home sense paraula ningú  vol tenir tractes, ni fer-li confiança, deia.
El 15 de Desembre de 2012 el director general de la policia autonòmica de Catalunya Sr. Manel Prats contestant a una pregunta de El Periódico va assegurar que dimitiria,Va anar així.
"Si es troba una prova que a Ester Quintana la va ferir una pilota disparada per un mosso, ¿vostè què farà?».  «Si això passa, jo dimitiré immediatament. Això sí, abans de dimitir demanaré responsabilitats a la cadena operativa. Aquella nit no es van utilitzar pilotes de goma. Estic convençut que sense la meva autorització, perquè així ho estableix el protocol, cap mosso s'ha atrevit mai a disparar una d'aquestes pilotes. Si algú ho fes cometria una falta gravíssima».
Ara, una sentència judicial ha dictaminat que es van disparar pilotes de goma i que un policia dels qui ho va fer, és el responsable directe de buidar l'ull esquerre a la Sra. Ester Quintana.  
Si l'administració catalana no fos un empelt nan de la mateixa espècie que l'espanyola, el policia responsable del tret hauria de sortir del cos immediatament, el director general de la policia hauria de dimitir acompanyat per Felip Puig, que aleshores era conseller d'interior i que va eludir la seva responsabilitat canviant la conselleria d'interior per la d'Empresa i Ocupació, però mantenint-se impunement al govern.
Una decepció més.
Els catalans no hem estat capaços de gestionar amb més rigor que els nostres veïns de ponent els afers públics i la corrupció és tan patent com l'espanyola. La policia està farcida d'elements indesitjables  (molt lluny de la policia que aspiràvem al principi de la seva constitució) i no hi ha manera que els polítics assumeixen responsabilitats.
Tinc el disgust de conèixer el Sr. Prat en persona, amb motiu d'una entrevista que vaig mantenir arran d'una pallissa que la policia va donar al meu fill mentre participava en una manifestació i per la que inicialment va perdre el 90 % de la visió de l'ull dret. Durant l'entrevista ens va dir, a la meva dona i a mi, que sabia qui eren els policies autors de l'agressió i es va comprometre a identificar-los davant de la justícia si aquesta li ho demanava.
Això va ser al 2012 i els policies romanen a l'anonimat malgrat la investigació judicial que encara continua i les nombrosos fotografies de l'agressió, perquè els policies, contravenint la pròpia normativa anaven sense el TIP (número de identificació policial) i amb la cara coberta amb passamuntanyes. 
El Sr.Prat és un home sense paraula.
El partit que governa pot tenir homes sense paraula i a l'ensems prometre'ns que durà el nostre país a la independència política i a la construcció d'una societat amb més possibilitats per a tots. Pot fer-ho, però no pot pretendre que els que hem estat educats amb valors com l'honradesa i la paraula donada els hi fem confiança.

5 comentaris:

  1. Ostres... Últimament hi penso molt en el tema de donar la paraula, perquè els nostres nens no en saben (em pregunto si arriben a saber què vol dir donar la paraula), però clar, tampoc és que en trobin molts exemples per part dels adults...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha valors que tenen regust d'antigor. Com d'oficis perduts, de gent arrelada a la terra que asserenen la vida amb la mirada i l'impulsen amb un moviment.

      Elimina
  2. La poesía es un arma cargada de futuro, decía Celaya
    pero la palabra es la fuerza de los honestos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir un comportament honest és atendre els bons costums. la qüestió és, ens queden bons costums per ser fidels o el que no tenim son honestos ?
      Gràcies pel teu comentari

      Elimina