 |
| Jehú i caps d'estat (Hoffmann) |
“Jo, el Senyor, t’ungeixo rei del meu poble Israel. Seràs el flagell
del llinatge d’Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servens,
els profetes i la sang de tots el fidels del Senyor que Jezabel va vessar”
Així ordenava el Déu de l’antic testament a Jehú, que
prengués venjança contra el rei Acab i la seva esposa Jezabel per haver vessat la sang dels profetes del Senyor. A canvi d’el·liminar
l’estirp sensera de la famila d’Acab; els seus 70 fills, i quaranta-dos amics i parents de la reina mare, el seu seria el
llinatge reial de més durada al regne d’Israel.
Aquesta és només una de les múltiples històries de xantatge,
violència, venjances i assassinats amb la que la religió cristiana ha construït
el seu relat.
Fins que no arribà Jesús de Natzaret, el Déu del cristians era autoritari,
immesericordiós, venjatiu i violent. Però vingué Jesús per habitar entre els homes,
perdonar les nostres debilitats i salvar-nos del pecat. O això diu l’esgésia
catòlica, apostòlica i romana.
El passat 27 d’octubre milers de manifestants ocupaven el
centre de Madrid per demanar una justícia final amb vencedors i vençuts. Venjança. “Venganza y
muerte !” com ho
expressà el poeta Bernardo López i una vegada més recollien veus contemporànies.
Sota l’ombra de la bandera espanyola, la cara al sol, la mà enlaire i el so de la
Marxa dels Granaders es demanava venjança. Venganza y muerte !
Hauria de
sorprendre’ns que una majoria de persones que es reclamen catòliques demanessin
venjança en comptes de perdò. Però no, no ens sorprèn als qui hem rebut la
paraula de Déu a través del nacional-catolicisme, la doctrina evangelitzadora
que l’església catòlica espanyola utilitzava per escampar la seva llavor d’odi
i revenja. Una evangelització precatòlica que s’alimentava d’un odi intens,
pregon i persistent, com ho demostren les darreres beatificacions a Tarragona.
D’aquelles
llavors aquestes collites.
D’espanya no es
pot esperar cap acord que no sigui cedir als seus desitjos. D’aquest senyor,
que cap esclau esperi comprensió o perdó.
