benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Ni pietat ni perdó


Jehú i caps d'estat (Hoffmann)
“Jo, el Senyor, t’ungeixo rei del meu poble Israel. Seràs el flagell del llinatge d’Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servens, els profetes i la sang de tots el fidels del Senyor que Jezabel va vessar”
Així ordenava el Déu de l’antic testament a Jehú, que prengués venjança contra el rei Acab i la seva esposa Jezabel per haver vessat la sang dels profetes del Senyor. A canvi d’el·liminar l’estirp sensera de la famila d’Acab; els seus 70 fills, i quaranta-dos amics i parents de la reina mare, el seu seria el  llinatge reial de més durada al regne d’Israel.
Aquesta és només una de les múltiples històries de xantatge, violència, venjances i assassinats amb la que la religió cristiana ha construït el seu relat. 
Fins que no arribà Jesús de Natzaret, el Déu del cristians era autoritari, immesericordiós, venjatiu i violent. Però vingué Jesús per habitar entre els homes, perdonar les nostres debilitats i salvar-nos del pecat. O això diu l’esgésia catòlica, apostòlica i romana.
El passat 27 d’octubre milers de manifestants ocupaven el centre de Madrid per demanar  una justícia  final amb vencedors i vençuts. Venjança. “Venganza y muerte !” com ho expressà el poeta Bernardo López i una vegada més recollien veus contemporànies. Sota l’ombra de la bandera espanyola, la cara al sol, la mà enlaire i el so de la Marxa dels Granaders es demanava venjança. Venganza y muerte !
Hauria de sorprendre’ns que una majoria de persones que es reclamen catòliques demanessin venjança en comptes de perdò. Però no, no ens sorprèn als qui hem rebut la paraula de Déu a través del nacional-catolicisme, la doctrina evangelitzadora que l’església catòlica espanyola utilitzava per escampar la seva llavor d’odi i revenja. Una evangelització precatòlica que s’alimentava d’un odi intens, pregon i persistent, com ho demostren les darreres beatificacions a Tarragona.
D’aquelles llavors aquestes collites.
D’espanya no es pot esperar cap acord que no sigui cedir als seus desitjos. D’aquest senyor, que cap esclau esperi comprensió o perdó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada