 |
| Santa Llúcia patrona dels cecs |
La
meva àvia Marina tenia un quadre de Santa Llúcia a la capcelera del
llit on jo dormia quan hi anava, que era força sovint.
La imatge de la
santa sostenia una safata on mostrava els ulls que li mancaven al
rostre. No us podeu imaginar com era d'esgarrifós haver de dormir amb
aquell quadre damunt el meu cap, i més encara sentir-li la història, que
em repetia cada vegada que li ho demanava, (que era sempre que
entrava a l'habitació, per cert).
Segurament a les noves generacions,
curtides en
nines vampíriques i coses encara pitjors, no els hi amoïnaria gaire tenir una tal pintura per companyia, però per a mi aquelles nits eren en bona part
d'insomni.
Els independentistes d'aquest país hem estat visquen una llarga nit d'insomni a base d'intensa repressió espanyola: prohivicions, tortures, amenaces, empresonaments, exili... i tot per culpa de la ceguera de tota la classe política i l'estatu quo vigent des de la mal anomenada transició democràtica.
D'això fa 34 anys repicats i pel que sembla són els que ha necessitat Convergència per adonar-se que la constitució espanyola no convenia al poble de Catalunya. És d'agrair, que no imitessin la santa arrancant-se els ulls per a ingressar al santíssim convent de l'espanya constitucional i monàrquica. Al final, ves per on, sembla ser que tot plegat no era ceguera, només que tenien pa a l'ull, per bé que un pa com una casa de pagès. Arribar a treure-se'l no ha estat cosa fàcil, ha costat molt esforços polítics, incalculables pèrdues culturals, astronòmiques
xifres monetàries i impagables vides.
Si ,també vides, com les d'en Martí Marcó, Fèlix Goñi, Toni Villaescusa, Joaquim Sànchez, Julià Babia.
La pregunta que tota la societat catalana ens estem fem en aquests trascendentals moments és si aquests senyors ens estan utilitzan pels seus interessos una vegada més o han decidit de debò posar-se al servei de Catalunya?
