 |
Era petit quan la meva mare feia de mocadera al poble on vaig néixer.
Allà es feia la matança cada dimecres i cap a quarts de cinc de la
matinada els crits dels porcs sacrificats s'ajuntaven a l'alba del nou
dia. Em despertaven. Des del llit estant els sentia amb angúnia i temor, i el neguit de saber que la mare emplenava gibrells de sang calenta. Eren uns grunys esgarrifosos que es ficaven a cada racó i determinaven
la jornada. Sacrificaven també bens, però mai els vaig sentir en aquelles matinades d'infància.
Ja de gran he vist descarregar camions de porcs a l'escorxador. A mesura que el camió s'acosta els animals s'inquieten i comencen a grunyir, cada vegada més desesperadament, deuen ensumar la sang dels seus predecessors i intueixen el seu fatal destí.
En arribar a la zona de descàrrega els animals es neguen a baixar, fent, alhora, un gran enrenou i estrèpit de ferros i grunys, mentre els empleats els punxen amb una mena d'arpó fins treure'ls a tots. Els grunys, uns grunys que s'endevinen de desesperació, ràbia i por, s'enlairen per sobre d'altres sons per anar esmorteint-se de mica en mica a l'interior de l'edifici fins desaparèixer. Quan tot passa el silenci sembla existir i s'estira espès sobre tot el que mires.
No ho he viscut, però pel que ens diu Jonathan Demme al film protagonitzar per Anthony Hopkins els xais van a l'escorxador en complet silenci. M'imagino l'escena en blanc i vermell, sense música ni so, completament muda, només una corrua de xais avançant silenciosos, trepitjant les basses de sang dels altres ja sacrificats, acceptant submisos el seu destí. Pel carnisser deu ser un sacrifici agraït, perfecte.
El sacrifici perfecte, exemple de submissió
absoluta, com el que Déu exigí a Abraham qui l'acceptà en silenci i
obediència resignada oferint-li la vida del seu propi fill Isaac,. Al
darrer moment va ser substituït per un xai, però el sacrifici no deixà de
ser perfecte i inspirà una de les festes religioses més importants
del món.
Als mitjans de comunicació i als governs capitalistes espanyol i regionalista, els ha semblat intolerable que el passat dia 29 de Març, les víctimes que estan sacrificant no ho acceptin en silenci resignat, ordenadament, sense sorolls, ni grunys, ni crits de lament o ràbia.
Ens volen anyells per un sacrifici perfecte. A major glòria del Mercat, el Déu dels nostres temps. Amén.
