benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 18 de novembre del 2013

Vora el barranc de Carraixet

Dibuix de Joan Ramos i Montllor
Després de la sentència d'Estrasburg contra el procés Garzón i les tortures a independèntistes catalans, va venir el pronunciamentt del tribunal de justícia de la Unió Europea contra la llei hipotecària i posteriorment la sentènca contra l'anomenada doctrina Parot i ara la darrera; el Comitè de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides insta a espanya a cercar, jutjar i sancionar si resulten culpables, els responsables dels crims comesos durant els franquisme. Afirma també, que és obligació de l'estat i que aquesta mena de delictes no tenen límit en el temps. 
Quan ho vaig llegir em va venir al cap com un llamp la força eixuta, tensa i directa de la poesia d'Estellés, concretament el seu poema Vora el barranc de Carraixet, compost a la memòria de Joan Baptista Peset, qui fou doctor en medicina i ciències químiques, president d'Acció Republicana i qui encapçalà la llista guanyadora del Front Popular a València  a les eleccions de 1936. Fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.
Com a tants, els feixistes l'afusellaren de manera injusta i immisericorde, en els millors dels casos per sentències d'uns tribunals il.legitims que l'estat feixista imposà per la força militar, altres voltes no els calgué ni el teatre jurídic i tiraren pel dret i al clatell.
Després, l'estat falangista s'adaptà a la democràcia a través d'un pacte indigne, que garantia la immunitat dels usurpadors i assassins. Però, ves per on, la justícia internacional esmena la plana als traïdors que acceptaren la humiliació i la submissió per un plat que ni tant sols fou de llenties, sinó de pinso barat de gos.
Deixeu-me que reprodueixi alguns d'aquest versos que facin de cor a les indicacions internacionals que assenyalen les vergonyes, les aberracions, les mostruositats de la cruel, innoble, intolerable i feixista nació espanyola. 
Honor i glòria als que moriren per voler-nos millors

Vora el barranc de Carraixet
hi ha un taronger d'amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d'una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil.les
            .../...
Vora el barranc de Carraixet
hi ha una esperança irrefrenable.
Un perfil sinistre de forca
inútilment ens amenaça.
És més la fam de llibertat
que tot un poble experimenta
amb la sang heroica d'uns morts,
vora el barranc del Carraixet.
            .../...
Vora el barranc del Carraixet,
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.
La llum puja com la bandera,
puja la bandera del sol,
puja com un puny,com una sang,
vora el barranc del Carraixet.