Referèndum amb segona volta

Hem acabat l'any sabent la voluntat del govern i de la majoria de forces polítiques del parlament de convocar el referèndum d'autodeterminació el  9 de novembre de 2014. Hauríem de començar aquest nou any coneixent la normativa concreta. 

Saber qui tindrà dret a vot i com es comptaran els vots de les tres preguntes i les possibles respostes, és cabdal per garantir una campanya apropiada que demani el vot concret del ciutadà, qui ha de pronunciar-se sabent amb claretat les conseqüències de la seva acció a les urnes.

És evident que la manera com s'han programat les preguntes, encadent-les amb les respostes, emboliquen la troca i fa més peremptori conèixer de bon començament, quines poden ser comptades com a vots nuls i el significat de cada una de les respostes.

A la pregunta: Vol que Catalunya s'esdevingui un Estat ?  Votar NO significa que la persona que l'ha triat, vol que Catalunya es mantingui dins el marc polític actual del regne d'espanya, sense cap canvi, però també podria dir que vol la desaparició de l'autonomia catalana. És el vot del moviment de masses del falangisme.Votar SÍ ,significa que la persona que ho ha fet vol un canvi de l'actual marc polític i aleshores entra en joc la segona pregunta.

En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent ? votar NO, o sigui SI+NO s'ha d'entendre que qui així s'ha pronunciat, vol una reforma de l'actual constitució espanyola que doti de les condicions polítiques i jurídiques necessàries per a que Catalunya esdevingui una entitat política anomenada Estat (del tipus que sigui, però sense una personalitat internacional sobirana)  és a dir, emplaça les institucions polítiques a iniciar una negociació amb espanya (en realitat a continuar la negociació) encaminada a obtenir el desig expressat a les urnes d'una part de la ciutadania del regne i a qui l'altra li ho ha de concedir.

Votar SÍ a aquesta segona pregunta o sigui SÍ+SÍ significa que la persona que així s'expressa vol que Catalunya sigui un Estat independent més, en el context dels altres Estats sobirans del món, és a dir, la voluntat que Catalunya surti del marc polític del regne espanyol i es constituixi en república.

Amb el disseny de preguntes condicionades per respostes, s'ha aconseguit el consens polític, però s'ha sacrificat la claredat del resultat i la confusió no ens conduirà mai a l'autodeterminació. Les regles de la votació, les respostes i les seves conseqüències han de ser ben clares, és per això, que cal fixar una segona volta en cas que cap resposta vàlida possible obtingui més del 50% dels vots emesos. 

Si no tenim unes regles del joc clares i una resposta única majoritària a les preguntes, l'exercici del dret a l'autodetarminació només servirà com una eina de negociació per a transaccions entre les estructures polítiques que van transitar del franquisme a la paròdia de democràcia que patim.  O sigui res útil al poble de Catalunya.

El federalisme franquista

el federalista Rodolfo Martín Villa

Quan l'octubre d'enguany en Vicent Partal, en dues editorials va insinuar que el PSC s'acostava al feixisme, va n'hi haver que consideraren la seva conclusió sensacionalisme informatiu.

No pas jo, es clar, que sempre he considerat al partit socialista espanyol, un dels principals responsables de la consolidació del sistema de democràcia castrada i corrupció generalitzada que patim. 

Cara al sol del tardo-franquisme es va elaborar la constitució del 78, tot un muntatge jurídic i polític que agombolà el franquisme i feu crèixer l'estructura corrupta de l'actual règim monàrquic.

Una expressió personal del que dic, el representa en Narcís Serra, qui com gairebé tothom al PSC, va posar-se a treballar per espanya amb voluntat de servei i profit (millor si profit ho llegiu a l'anglesa).

Sent ministre espanyol va ser l'artífex del canvi de parer dels socialistes per fer-se atlantistes de pro. Tot i que esquitxat, s'ensortí del tèrbol afer de l'espionatge del CESID a partits polítics, periodistes i empresaris. Va tornar a la pseudopolítica catalana per substituir a l'Obiols a la secretaria del psc, cosa que aconseguí amb l'ajuda dels capitans metropolitans del partit, encapçalats pel senyor Montilla, qui el promocionà també com a conseller de Catalunya Caixa. Ja consolidat el sistema polític que permetia la continuació de la corrupció i la impunitat franquista, ara es tractava de fer cèntims. El mateix Narcís Serra cobrava més d'un milió d'euros l'any, gràcies a l'acumulació de càrrecs a varis consells d'administració i direccions d'empreses com Gas Natural, Telefònica, Applus...

Per un moment, alguns es feren il.lusions que el PSC acompanyaria el camí del poble català cap a la democràcia i la llibertat, però varen ser moments efímers i a poc d'iniciar-se  ja l'abandonaven per refugiar-se dins la cova de l'espanyolisme, per dir-ho amb paraules d'en Partal. Allà s'hi estan arraulits, compartin foc i projecte polític amb persones molt destacades del franquisme, com el mateix Rodolfo Martín Villa, qui fou Jefe Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-64), governador cívil i cap provincial del Movimiento (1974), ministro de governación (1976-79) i actualment amb 80 anys, anomenat pel govern d'en Mariano Rajoy, conseller del SAREB, conegut popularment com el "banco malo". Aquest exfranquista ha declarat a Catalunya Radio que és partidari de la reforma federal de la constitució espanyola. Si, això ha dit, que és partidari de fer una reforma federal de la constitució espanyola. I ha afegit també, que comparteix el criteri del socialista Alfonso Guerra de fer ús de la força per impedir el referèndum.

Fem recompte. Estan d'acord amb la llei fonamental, estan d'acord amb la bandera, estan d'acord amb l'himne, estan d'acord amb el cap d'estat, estan d'acord amb la forma de govern...I també, tristament també, en l'ús de la força contra l'independentisme.

Son exfeixistes i exsocialistes compartin un projecte polític comú o son simplement espanyolistes ? 

La questió es fàcil de resoldre si tenin en compte que espanyolisme i feixisme és una sóla doctrina política que vol impedir l'exercici de la democràcia i la llibertat.