Cep |
L'any 2015 semblava que finalitzaria amb un govern encara autonomista,
però de majoria independentista. Tanmateix les giragonses de la
política han fet que això no hagi estat així i ara la societat catalana
ens preguntem si la voluntat de sobirania política continuarà
expressant-se a les urnes amb la majoria que ho va fer en les que havien
de ser les darreres autonòmiques.
Aquesta és una primera derrota que hem d'acceptar. Sí, lamentablement continuarem celebrant eleccions autonòmiques i podria passar que els independentistes no revalidéssim la majoria absoluta obtinguda a les anteriors. Podria passar, i seria una nova derrota. Dit això, permeteu-me que us expliqui una anècdota.
Fa temps ja, vaig recollir un jove autoestopista lituà que viatjava per Europa. Fèiem ruta entre vinyes en un matí brillant i era temps de verema. L'olor a most s'ensenyoria de l'aire i els tractors de la carretera. Així que la marxa era lenta, la conversa en canvi era fluïda i enriquidora. No feia gaires anys que Lituània havia recuperat la independència i aquest va ser el principal tema de conversa. Quan li vaig explicar que a la nació catalana també lluitàvem per la nostra després de 300 anys de perdre-la, el jove músic quedà ben sorprès. "300 anys i encara lluiteu per la independència ?" Aleshores li vaig explicar la història de la fil·loxera; "aquest país va prosperar amb la vinya i aquesta terra que veus i olores, ho era i ho continua sent, malgrat tot, contra tot averany i calamitat. Persistim en ser", li vaig dir, "aferrats a la terra com els ceps que veus i amb els fruits del quals en farem vi per celebrar la victòria".
El silenci feu més gran la nostra complicitat. En silenci miràrem la terra mentre respiràvem l'aire amarat de perfums de bodega. I després de creuar-nos un somriure que enllaçava la seguretat d'un final feliç va arrancar-se a cantar el brindis de la traviata.
DONEC PERFICIAM
Sol, vent, pluja i pedra
Damunt d'aquesta terra
De ceps, raïm i vinyes
De fonoll, mel i pinyes
Al treball de tants dies
Encara hauràs d'afegir
El temps del most fer-se vi
Per obtenir el que volies.
Del terròs humit: ceba tendra,
Llenya del sarment, foc i cendra.
3-1-2016
PS : És ben notori que la primera part de l'article ha quedat en fals, car finalment els que persistiren aconseguiren tancar un acord que ha possibilitat constituir un govern independentista. Hi ha doncs una triple raó per brindar; una, per la persistència en si, dos, per la voluntat de persistir en voler ser i la tercera per la victòria concreta de la persistència.
Una bona lliçó que faríem bé de no oblidar per poder-la aplicar en els durs moments que encara haurem de passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada