benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dimarts, 29 de març del 2016

Contra Déus i acòlits

l'home en evolució amb l'últim home destrossar els símbols religiosos
imatge extreta d' atheistmessiah.com


Hi ha el mal costum de considerar imprescindible allò que ens sembla bo i si ho tenim ens en sentim orgullosos. És una actitud de cofoisme estúpid que ens impedeix deduir que si no tinguéssim el que tenim en tindríem d’altres iguals o millors encara.
Per evitar menjar amb les mans a Occident ens vàrem inventar els coberts, però per la mateixa funció a Orient tenen els bastonets i si no tinguéssim ni una cosa ni l’altra, en tindríem una de distinta i si no hagéssim decidit canviar, continuaríem tenim les mans per abastar-nos el menjar a la boca. Dit d’una altra manera; ser com som ens impedeix ser altres i fer les coses com les fem no ens deixa fer-les d’una altra manera. Cal  parar atenció a aquesta obvietat: si volem fer les coses diferents hem de deixar de fer-les com les estem fent. Hem de canviar.
La humanitat porta milers d’anys de religió, totes les civilitzacions s’hi han basat, tot el que tenim tot el que som: innombrables obres d’art, pensaments filosòfics, estructures polítiques...tot ha tingut el principi de religiositat, sobre ella s’hi han recolzat l’arquitectura del pensament, de les nacions, dels estats i dels homes.
N’hi ha qui diu que els terrorisme nazislamista no és una guerra de religió, però si que ho és. És la resposta de la religió que actualment expressa més genuïnament els valors d’una societat religiosa arcaica i monoteista (d'entre totes les pitjors) enfront d’una que fa proves per deixar de ser-ho. És la religió expressant-se amb els mètodes clàssics de les superestructures religioses, és el sectarisme i el fanatisme refugiats en el seus dogmes que imposen submissió amb terror per obtenir beneficis i conservar el poder.
Amb les accions del nazislamisme la societat conservadora, la que no vol canviar, la que vol mantenir privilegis i poder, troba l’argument que la manté en les estructures actuals. És el feudalisme, és l’esclavitud disfressada de protecció.
Una vegada dit això podem començar a cercar a les fonts de la geopolítica per comprovar com va néixer i créixer el nazislamisme , a partir de l’estratègia d’Israel contra el moviment d’alliberament palestí dissenyant un canvi de l’hegemonia per debilitar-lo pel que es va convertir en un aliat de l’integrisme islàmic  a qui preferia com a enemic a un moviment palestí d’esquerra laica. Aquesta estratègia és la que va aplicar USA a Afganistan i d’aquí a la globalització actual del fenomen i les darreres expressions d’Irak, Síria i Líbia.
El fenomen del terrorisme islamista  és un fenomen essencialment religiós al que cal combatre no amb una altra religió, sinó amb la destrucció de la religió, de tota religió, que és la superestructura ideològica  del poder que en plena època tecnològica continua emparant-se en una civilització religiosa que ha fet possible que el 1% del món tingui el 50% de la riquesa mundial.
La humanitat com a principi fonamentat de la nostra acció requereix un canvi de civilització que passa per abandonar la religió i el capitalisme i prioritzar el bé comú i la sostenibilitat ecològica. Res és més important que la humanitat i la terra que ens sosté. Ni déus ni cels.
No potser que els atemptats terroristes que es fan en nom de Déu, donin com a resultat més presència de portaveus religiosos als medis de comunicació global que demanen comprensió per la ideologia religiosa al·legant altres maneres d’interpretar-la, el que situa la controvèrsia sobre la manera en què l’hem d’entendre i no sobre la necessitat d’eliminar-la.
Com diu Eudald Carbonell encara no som humans. I em penso que mai no ho acabarem de ser si no abandonem a Déu del nostre pensament, obra i acció.