benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 29 de febrer del 2016

Sofre


Resultat d'imatges de sofre    



El sofre és un element imprescindible per als organismes vius, les plantes l’absorbeixen de la terra i és per això un element emprat en la indústria agroquímica com a fertilitzant. Ha estat també un element fonamental en l’alquímia, aquell indret situat entre la màgia i la ciència.  Ib Arabi el gran mestre sufí nascut a la Múrcia andalusina  i inspirador de Ramon Llull va dedicar tota la seva vida a la recerca del sofre vermell, el misteriós procediment de convertit la plata en or.
Quasi a la mateixa temperatura que l’aigua es torna vapor, aquesta roca no mineral es fa líquida i flueix en un trànsit de color. El sofre és també una roca que crema.  I probablement per tot això, és un element que la mitologia i la religió l’ha dotat de característiques i accions divines i contradivines,  de sempre ha anat associat al foc i a les profunditats de la terra per la seva presència en llocs volcànics, tot i que avui en dia és més abundant que mai gràcies a  haver-se convertit en el que es diu en termes industrials un subproducte.
Aquesta circumstància unida a la seva olor a putrefacte, per a la que la natura ens ha dotat d’una especial sensibilitat per prevenir-nos d’infeccions alimentàries, ha fet que la cultura popular l’hagi relacionat als inferns, al diable i a la maldat en general. 
Als pastorets diu Rovelló a en Lluquet : I no sents quina pudor a sofre ? i al punt apareix a escena Satanàs.
A Hugo Chavez una de les coses que mai li agrairem prou és que associés la qualitat de la maldat al capitalisme imperialista partint de la mitologia popular, quan en el seu discurs a la seu de les Nacions Unides  situada a Nova  York, al cor del capitalisme, va dir referint-se a George Busch qui el dia anterior havia pronunciant un discurs a la mateixa tribuna que ara ocupava ell:
 Aquí va estar el diable ( i tot persignant-se ), en aquest mateix lloc. Fa poder a sofre encara !
Imagineu-vos  que efectivament, cada vegada que qualsevol persona que ens envolta actués amb maldat, aquella que només intuïm (i no sempre) en alguna mirada, en un gest , en una imperceptible expressió que va més enllà del fet mateix i que ateny a la intenció del que es diu o es fa, que aprofundeix a la intenció fonda d’un debat o d’una confrontació fins i tot violenta. Imagineu-vos aquella maldat pura, la que només s’intueix , que dorm entre nosaltres, al fons de les nostres consciències i pors i dels qui ens envolten; companys de feina o de partit i àdhuc amics i tot, fins els nostres familiars més íntims, on la maldat és més maldat de la que puguem suportar, perquè és la que tenim dormint entre nosaltres, al dessota del nostre propi llit com la narrada per Jaume Balagueró a la pel·lícula “mientras duermes”.
Imagineu-vos, deia, que cada vegada que la maldat aparegués entre nosaltres la pudor a sofre s’escampés per l’aire.
En els quefers diaris a vegades em sembla que l’ensumo.