benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dijous, 22 de maig del 2014

Quina violència ?







El concepte i el tractament de la violència derivada de qüestions polítiques o relacionada d'una manera més o menys directa amb ella, que tenen els mitjans de comunicació oficials i els partits institucionals, és d'allò més curiosa. La curiositat comença per establir quins d'aquests fets tenen relació amb la política i quins no.
Si els aldarulls són esdeveniments esportius, on es cremen contenidors i es destrossa mobiliari urbà al crit de "a por ellos oe,oe,oe" "a mi no me engañan cataluña és españa", no és tractat com a violència política, sinó simples bretolades, actes vandàlics, sempre a condició, que els crits es facin en español i que les banderes que acompanyen els excessos siguin espanyoles, però mai republicanes.
També són considerades bretolades o enfrontaments entre bandes, quan uns feixistes obren el cap a uns "catalanufos" valencians , apallissen "negrates o moros de merda" o  assassinen independentistes, com els casos de Guillem Agullò o Josep M. Issanta. 
Si a la sortida d'un judici amb àmplia cobertura mediàtica, unes persones colpegen i sacsegen el cotxe policial i reparteixen unes puntades i plantofades als policies que custodien l'acusat, presumptament culpable d'assassinar o violar, són simples ciutadans indignats.
En canvi si  els ciutadans van a protestar amb banderes anarquistes, comunistes o estelades.....més els hi val que vagin amb compte de no insultar i ja no dic de tocar l'esmalt del cotxe o un pel de cap polític ni policia, perquè tindran un tractament  d'assassins perillosos. Aquests no els hi és permesa la indignació.
Veient les imatges sobre l'escridassada al ministre Montoro i a la Sra. Camacho es veu clarament que després d'uns insults per part dels manifestants, els escortes dels polítics inicien les agressions físiques a les que ràpidament s'apunten els policies i entre corredisses dels manifestants que fugen uns pocs colpegen el vehicle.  ( Estic segur que no ha de passar ni pel xapista i que alguns manifestants han rebut més que el cotxe mateix) i..., i això és tot. Una cosa de no res, sense importància , sinó fos la que tanta li volen donar interessadament alguns.
Hi ha una altra violència que és invisible, perquè enlloc l'ensenyen, muda perquè no té veu i sorda perquè enlloc se sent. Els que la pateixen en silenci són els arraconats a la pobresa i la desigualtat, els apartats a qui els roben els drets, sobre els que només s'apliquen lleis fetes a mida dels que acumulen diners, propietats i privilegis.
Però tot té un límit, tot got s'emplena finalment i en acabat una simple gota el pot fer vessar. L'abús no pot continuar eternament i com diu la torna de l'himne sard escrit per Franciscu Ignazio:
                                            Procureu de moderar
                                            Barons la tirania
                                            Que sinó fareu via
                                            Tocant de peus a terra !
                                            Declarada és la guerra
                                            Contra la prepotència
                                            Que ha començat la paciència
                                            En el poble a mancar.

Violència ? Als insults dels que no poden més li dieu violència?  Violència quan us sacsegen els cotxes de luxe blindats i protegits per escortes i policies que nosaltres us paguem ? Violència dieu ? 
Ja escatireu el que és violència sinó atureu l'abús. 
                                          
Se us cruspirem vius. Fetge i tot...uftt,tftftftftftftftftf.

2 comentaris:

  1. Molt bona Santi! Directe al web, va!

    ResponElimina
  2. Casos de violencia extrema hay muchos en España y como españoles lo han venido practicando, en el XIX O´Donell ya envío tropas a una guerra ficticia con Marruecos, todo por desviar la atención interna por el desarraigo "nacional" que se estaba viviendo con las guerras carlistas, la población para el poder no es más que carne de cañon. Cuando ellos emplean la violencia está justificada, cuando lo hacen los ciudadanos es un atentado.

    ResponElimina