Reis i reines

El rei dels caramels. Granollers

De reis n'hi ha de moltes menes, per exemple els de la música, amb dos grans monarques ja difunts, com l'Elvis Presley de la monarquia del rock i Michael Jakson de la del pop. 

Hi ha tortells que són reis, perquè en porten i perquè és   fan coincidir amb la diada dels reis mags de l'orient, uns altres amb molta requesta.

Hi ha els reis particulars de casa nostra, que acostumen a ser la canalla, uns dictadors que ens estimem contra tota lògica política. A vegades, a casa també hi regna algun rei o reina una mica més crescuda i constitucional, amb la que compartim govern, vida i amor.

Hi ha els reis o reines rabiosament provisionals, que de tant que ho són no passen de l'instant en què la peixatera et proclama rei mentre prepara, pesa i et cobra el gènere tot dient; "apa rei, veuràs que bo que és amb patates estofades" i immediatament has d'abdicar amb un somriure, tot i saber que cap  aforament no et protegirà ni a tu ni als teus, dels guisats que prepares. 

 Tots aquests, i altres que no paga la pena esmentar perquè de tants que n'hi ha no els esgotaríem, són uns reis que compten amb el suport  entusiasta de molts republicans, però el que no suportem els republicans de qualsevol mena, són els reis caiguts del cel. Perquè no són nostres, perquè ens els encolomen sense patates i perquè porten en la seva nissaga la guerra contra el nostre poble.

Molt millor que jo, ho digué Miquel Desclot a la Cançó de Poble inclosa al llibre Cançons de la lluna al barret:

 
En aquest poble antic
hi ha carrers que s'enfilen
i semàfors vermells
i una noia que renta
i un vent amarinat.

En aquest poble greu
hi ha presons tenebroses
i canalla jugant
i la flor de l'acàcia
i mares fent ganxet.

En aquest poble dret
hi ha teulades amb molsa
i horitzons matiners
i paletes que xiulen
les noies del carrer.

En aquest poble blanc
hi ha finestres obertes
i mecànics cepats
i xicots i xicotes
que fan l'amor al sol.

En aquest poble viu
hi ha tractors que travessen
i balcons amb clavells
i gendarmes que corren
i gent que mai no riu.

I en aquest poble meu
que festeja i somica,
que pateix i somriu,
no hi volem les paraules
d'un rei caigut del cel.