Enemics de Déu

Hashem Shabaninejad, poeta i mestre de la localitat de Ramshir, ha estat ajusticiat a l'edat 32 anys pel règim teocràtic de l'Iran sota l'acusació de ser "Enemic de Déu".

Segons el Centre de Documentació dels Drets Humans a l'Iran, al jove poeta el van matar juntament amb Hadi Rashedi, també mestre i com ell, ciutadà de la província del Juzestan on la meitat de la població és d'origen àrab, però que només representen un 3% de la totalitat de la població de l'Iran.

Des de l'arribada a la presidència de Hasan Rohaní, el règim teocràtic iraní ha executat 300 penes de mort. Tres-centes. Ho llegeixo al diari El País i no m'ho crec. Estem parlant de tres-centes execucions en només 6 mesos !

Precisament aquest mes fa 35 anys de la revolució popular contra la dictadura militar del Xa de Pèrsia Mohammad Reza Pahlaví, qui, entre moltes altres atrocitats, eliminava els opositors fregint-los de viu en viu en una planxa. 

El que va començar amb un aixecament que uní  l'oposició democràtica contra la barbàrie, va finalitzar amb assassinats massius dels antics aliats, tot el conglomerat de forces polítiques que no estaven d'acord amb el règim islamista impulsat per l'Aiatol·là Jomeini, entre ells, els comunistes del MEK (Mojahidins del poble), pero també els islamistes moderats. La purga es generalitzà a tot el país i ara continua imposant-se a mans dels mul·lats, els guàrdies revolucionaris i el Ministeri de Cultura i Guia Islàmica, sense el permís oficial del qual, no es publica cap llibre ni revista, no es distribueix cap gravació, no s'exhibeix cap pel·lícula, ni es crea cap organització cultural. 

Durant l'imperi Abbàsida de Bagdad, el califa de les mil i una nits Harun ar Raixid es feu anomenar també imam, és a dir, guia espiritual de tots els musulmans. En aquest context hostil d'ortodòxia doctrinal, un poeta conegut com Abú-Nuwàs féu una poesia renovadora literàriament i defensora de la llibertat a ultrança. El poeta rebel i provocatiu lloà els plaers del vi i l'amor convertint-se en un predicador del pecat, de la llibertat i en símbol de la rebel·lia. La seva obra escrita en àrab ha estat i ho continua estan després de més de 1100 anys, perseguida pel poder polític d'extrema dreta islamista. 

Amb ell vull brindar en honor de totes les víctimes de la intolerància religiosa i especialment contra el règim teocràtic islamista d'Iran. Va per vosaltres enemics de Déu !

                     CCXXIV
Sóc pres per l'amor, quin mal hi veieu?                      
Jo mai no he sentit res com la passió.                         
La gent, què m'importa? Com necis malparlen.           
Ma religió és meva i ferm la segueixo,                       
que es quedin ells doncs amb llur religió.                   
Per por dels espies i els enemics,                                
Déu n'és testimoni, que ja no et visito.
Fins de quatre grapes correria a vós,
marxan amb les mans si fos necessari.
Llegeixo un escrit que de vós prové,
clement sigui Déu amb qui és clememt.

          --------------------------------
                  LXXXVIII
El vi que té el poder d'entrar a tota ment
Pot fer com si brandís dels bons costums l'espasa
o les calamitats atraure rera seu.
El neci quan beu, no ho deixa de ser.
Del ximple acreix la simpleria
i del noble extrema la cortesia.