benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dijous, 19 de setembre del 2013

espanyolisme és feixisme


Quan sentim parlar de patriotes espanyols, qui és que no pensa en una colla de falangistes cantant el cara al sol ? 
Tanmateix l'espanyolisme ja existia quan el feixisme encara no s'havia inventat i ja hi contenia els principis fonamentals  d'aquest; l'autoritarisme dictatorial, l'ascendència teològica dels seus plantejaments polítics, el discurs imperialista i racista, el militarisme, el centralisme i l'apropiament institucional en ús de fruit exclussiu d'un oligopoli. El falangisme és el perfeccionament de l'espanyolisme, el fa més rodó i simple.
En nom d'espanya s'ha fet tan de mal que qui, que no sigui un energumen feixistoide, es pot definir espanyolista ?  Si fins i tot els que ho són ho  dissimulen amb l'empescada paraula d'unionistes !
L'última; l'atac a la seu de la Generalitat catalana a Madrid, on 15 "paridiotes" espanyols agrediren per la major glòria d'espanya els convidats, entre els que hi havia ambaixadors, diplomàtics, periodistes i diputats,
Una vegada més l'agressió fou feta a l'empara dels poders fàctics que vènen d'antic; de les famílies anomenades "grandes de espanya". I modernes també, de quan Franco era caporal i es féu general per la "grasia" de dios i dels qui les hi reien com els Sr. Francesc Cambó, en Joan March o el Sr Juan Antonio Samaranch, i de maniobres secretes de l'estat i les seves clavegueres. Qui es pot creure que la policia i els serveis secrets espanyols no coneixien que es produiria aquesta acció feixista l'11 de setembre a Madrid ?
Després del gran acte patriòtic alguns dels unionistes van anar a saludar el jutge i els vell coneguts del cos de policia i... cap a casa que hi falta gent!
Ara facin un extraordinari esforç i imaginint-se, que un grup de 15 independentistes haguessin pogut  entrar a la delegació del govern espanyol a Barcelona (sí, sé que costa, però intentint-ho sisplau) mentre la Sra. Llanos de Luna fes una recepció oficial, on hi haguessin, entre d'altres convidats, ambaixadors, periodistes i diputats i l'haguessin agredit, a ella i a uns quants dels presents, que haguessin refregat les estelades pels morros dels presents, que els haguessin escopit i insultat i en acabat, i després de fer tota la trencadissa possible, haguessin llençat gasos lacrimògens i de pebre mentre fotien el camp i tot amb la cara descoberta ! S'ho han pogut imaginat ? A que no ? Doncs ara imaginint-se que un jutge els pren declaració i cap a casa, que no ha estat res ! A que sembla impossible ? Perquè ho és. És totalment impossible !
Doncs goitin com són les coses; el ministre de l'interior espanyol Sr Fernandez Diaz va comparar l'atac feixista de Madrid amb un acte de "performance polític" on es va cremar una foto del rei i les banderes francesa i espanyola. A que sembla que no pugui ser ? Doncs sí, ho va fer.
Com quan al 1982 va fer detenir 4 independentistes que portaven una pancarta que deia INDEPENDÈNCIA i acabaren a la presó. L'autonomisme mentrestant callava i feia com si no passés res. Ah,! el feixisme i la majoria silenciosa, aquesta íntima i discreta relació amb el poder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada