L'ou de la serp

A Granollers, el dia 31 d'agost la recollida de signatures pel dret a decidir i la independència de Catalunya que va organitzar l'ANC, va acabar amb una agressió violenta contra la parada.

 L'actitud pacífica  i passiva enfront dels agressors no va evitar que hi haguessin ferits, ja que uns  valents passavolants, testimonis dels fets que van recriminar l'acció dels feixistes tot i  defensant la llibertat d'expressió i la democràcia van ser brutalment atacats.

Per desgràcia aquest incident no és l'únic que energumens espanyolistes  estan protagonitzant a la  comarca del Vallès i arreu de la comunitat autònoma. Les arrencades de banderes, la destrossa de símbols del catalanisme i de propietats particulars, és una taca verinosa que s'escampa pel territori. 

El sobiranisme (el moviment polític partidari de la independència del principat de Catalunya, però que manté la cultura política del regionalisme autonomista del que ha format part durant 30 anys) ha decidit amagar i restar importància política a les mostres d'intolerància espanyolista sota l'argument que esbombar els atacs feixistes ajuda a incrementar-ne la repercussió.Una actitud que xoca contra el tractament que l'independentisme ha mantingut al llarg de la seva història. No és una diferència menor i n'és una més.

No reconeixen l'ou de la serp, perquè no el volen mirar. Com diu el Doctor Vergerus, el sinistre personatge de la pel.lícula L'ou de la serp que dirigí Ingmar Bergman¨:

Qualsevol que faci un petit esforç pot veure el que ens prepara el futur. És com un ou de serp, a través de la fina membrana pot distingir-se el rèptil perfectament format.

No és amb el silenci o amb la minusvaloració dels fets, com evitarem que s'esdevingui l'eclosió de l'ou del rèptil, tampoc ho farem amb un estrany pacifisme que confon l'acció no violenta amb la passivitat del deixar fer. 

El pacifisme requereix d'un gran valor que no és apte per a tots els públics. Plantar cara al poder, especialment quan aquest mostra la seva cara més criminal i violenta, sense respondre a la violència amb violència, a l'agressió amb agressió, però responen-t'hi,  plantant-se-li al davant tot dient-li que no es doblegarà, és una de les heroïcitats més grans que cap heroi pot fer. Si existeixen els herois, aquests són els de debò.

No seré pas jo que demani que la gent actuï com herois, mai no demano a ningú que faci per mi una cosa que jo mateix no em consideri capaç de fer, però tampoc faré apologia dels covards.

I no ho faré, perquè la negació de l'evidència per justificar la inacció és l'avantsala del regne dels criminals.