De vegades dubto si no serè una persona dèbil de caràcter, ho dic perquè ja de petitó tenia una flaca pels companys que eren rebutjats, ja sabeu aquell noi que no el deixaven jugar al partit del patí, aquell de qui tothom se'n fomia, l'escarràs que era rebutjat arreu i per tothom. Aquesta actitud cruel i despòtica em feia sentir malament amb els companys que la practicaven i malament amb qui la patia ,car no acabava d'entendre aquella actitud submisa que els impulsava a suplicar l'acceptació a un preu que invariablement era la humiliació.
De més gran vaig descobrir que si no podia sufrir, l'abús i la crueltat, encara en podia menys amb la falta d'orgull, és més, vaig descobrir, no sense cert terrabastall, que en realitat no podia suportar gens ni mica, la falta d'orgull. És tan gran el meu pecat d'orgull que no puc perdonar a qui no en té.Va ser llavors quan vaig deixar de ser escolà per fer-me comunista i així li ho vaig comunicar a un esmaperdut mossèn Paituví que no se'n sabia avenir.
Probablement aquí està l'origen de les meves divergències, que son tan vitals com ideològiques, per polítics com el Sr. Cambó, tan ben descrit en l'obra pòstuma del Molt honorable Sr. Heribert Barrera.
Com pot hom pidolar, mostrar-se servil, rebaixar-se fins la humiliació a canvi de la simple acceptació ? Un noiet pot no saber que això no l'aportarà res que no sigui més despreci, més marginació, més humiliació, Però un polític...?
La Sra Chacon per exemple; ha fet gestos autenticament humiliants per a ser acceptada com a secretària general del PsoE, d'aquella mena tant enorme que pocs pobles a més del català son capaços de bastir. S'ha esmerçat a base de bé per que l'aceptesin com una més d'entre els escollits pel victoriós poble espanyol. Pero veieu, pobra , al igual que abans al Sr Borell o molt abans; Leonidas a Efialtes segons Snider, li han dit tu no, que ets......catalana que deuen veura-la com una mena de Nació geperuda només digna de despreci i rebuig
¡ Espanyols,...AUHHH.!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada