 |
La frase pronunciada pel batlle de
Lleida Sr Ros, expressa amb senzillesa exemplificadora com s’ha dut en aquest
país la lluita contra el feixisme.
Podia haver dit que anéssim a treure els símbols falangistes amb una sabata i una espardenya, però va preferir dir que ho fessim amb una escala i un tornavís que donava una imatge més exacta per fer el fet.
Podia haver dit que anéssim a treure els símbols falangistes amb una sabata i una espardenya, però va preferir dir que ho fessim amb una escala i un tornavís que donava una imatge més exacta per fer el fet.
Com vaig dir en una altra
ocasió, el canvi de règim polític d'un estat s'ha de veure reflectit en tres
pilars fonamentals: la direcció política, el funcionariat i els mitjans de
comunicació. Si un sol d'aquests pilars es manté dins el paradigma de l'antiga
estructura, tindrem un bon indicador que el canvi no s'ha completat, fins i
tot podríem quantificar-lo percentualment.
Quan els canvis s'han fet adequadament i total, el primer símptoma de la societat és la necessitat i voluntat de revisar el passat qüestionant els valors que havien estat vigents fins aleshores per construir-ne de nous, aquesta simptomatologia es manifesta de manera pública i notòria en l'adopció de canvis en la simbologia i protocols.
Com la realitat no para de demostrar-nos, espanya continua instal·lada en el règim franquista i la persistència del feixisme al maquillatge de la transició, és transversal en els partits que han tingut un protagonisme majoritari durant aquest període polític i que han gestionat les institucions postfranquistes. En citaré tres de recents que recorren la geografia territorial i partidista de la nostra Nació.
Quan els canvis s'han fet adequadament i total, el primer símptoma de la societat és la necessitat i voluntat de revisar el passat qüestionant els valors que havien estat vigents fins aleshores per construir-ne de nous, aquesta simptomatologia es manifesta de manera pública i notòria en l'adopció de canvis en la simbologia i protocols.
Com la realitat no para de demostrar-nos, espanya continua instal·lada en el règim franquista i la persistència del feixisme al maquillatge de la transició, és transversal en els partits que han tingut un protagonisme majoritari durant aquest període polític i que han gestionat les institucions postfranquistes. En citaré tres de recents que recorren la geografia territorial i partidista de la nostra Nació.
El
primer al nord: la negativa de l’alcalde del PsoE de Lleida a què l’ajuntament
retiri les plaques feixistes mentre
convidava a qui ho volgués fer, que ho fes amb una escala i un tornavís i amb la preceptiva autorització dels propietaris, és a dir, no en té prou amb no complir
amb el mandat moral i ètic, sinó que posa traves al compliment de l’esquifida i
insuficient llei de memòria històrica.
El
segon al centre: l’alcalde de Tortosa Ferran Bel de Convergència va promoure un referèndum per mantenir el
monument de la victòria franquista al centre
del riu Ebre.
L’últim
al Sud: als carrers d’Alacant tornaran les plaques amb noms com “plaza
de la división azul” en honor de les tropes que Franco va enviar en ajuda de Hitler, gràcies a una sentència favorable dels tribunals espanyols a un recurs presentat
pel Partido Popular.
Nosaltres
amb una escala i un tornavís, però ells
amb tota la força de l’estat franquista. Encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada