 |
| El PSOE vol més espanya |
L’absència del debat sobre
aspectes socials que caracteritzava inicialment el moviment sobiranista ha
deixat pas a un debat que el continua obviant per suposició.
M’explico.
Per una banda, Convergència es
desprèn d’Unió i retoca un govern que sense cap mesura que ho demostri se li
suposa que té més sensibilitat social, ressuscita
la proposta de llista unitària i ja que no podrà ser única pretén garantir-se
l’hegemonia política post eleccions i com que serà una llista unitària ...se
suposa que tindrà més sensibilitat social. Qui s’ho creu això ?
Per l’altra banda la incapacitat
de l’espanyolisme postfranquista de presentar una batalla capaç de derrotar l’independentisme,
cedeix l’hegemonia ( per ara mediàtica)
a les anomenades forces emergents, és a dir, Ciudadanos i Podemos o la marca
blanca que el representi. Sembla evident que Ciudadanos no aporta res
absolutament a aquest debat, aquesta formació ha vingut bàsicament a destruir
tota possibilitat que Catalunya pugui existir, no ja com a nació, sinó com una
simple regió amant del seu folklore i a mantenir totes les altres qüestions com
estan. No se n’amaguen, i qui vulgui més
franquisme sap que pot comptar amb Ciudadanos.
Podemos és una altra cosa. Se li
suposa que serà respectuosa amb la cultura catalana i se li suposa que de les
reivindicacions socials en farà polítiques de govern. Però... de bones
intencions l’infern n’és ple.
Si aquesta força emergent es
presenta a les pròximes eleccions sense reclamar explícitament la independència
de Catalunya i aconsegueix prou diputats per ser decisiva, l’únic que garantirà
és la continuïtat de la monarquia, la constitució i tota la tramoia jurídica on
s’empara, entre ells el Tribunal Constitucional i l’Audiencia Nacional. Així que
sent decisius contra la independència, contribuirien a mantenir l’establishment o com ells diuen, la casta. És
a dir, que sí Podemos no demana la independència i té capacitat de ser decisiva
el proper 27S contribuirà de manera decisiva a que res no canviï, ni a
Catalunya , ni a espanya.
Ara doncs, tampoc parlem de
mesures d’emergència social, sinó d’apuntalar o no la monarquia, de fixar la
bandera i l’himne que ens representa i la llengua que ens és pròpia, única i
legítima. La decisió és clara; o espanya o Catalunya. El PSOE ho ha interpretat
amb encert i treu la “rogigualda” grossa. Aquests seran els aliats de Podemos ?
El canvi social, l’autèntic canvi
social que necessiten les classes populars, només pot venir d’una ruptura amb
les classes dominants que tenen la residència ideològica a Madrid i la feina en
les seves estructures polítiques. Cap canvi substancial és possible sense
destruir-les.
Podemos pot convertir-se en el
darrer baluard del règim de la casta franquista, o pot optar pel canvi,
l’autèntic, el que té en compte les persones. El que vol canviar-ho tot.
Podemos ha de tenir en compte que
l’única garantia de canvi és la independència amb una hegemonia política de
l’esquerra. Podem comptar amb Podemos.?
Podemos ve del populisme, aquell que ara toca pel propi moment que vivim. Només hem de reclamar que siguin persones honestes i justes, i a partir d'aqui haurà de sortir necessàriament la defensa de la llibertat dels catalans com la de qualsevol poble del món. PCA
ResponEliminaQue així sigui!. Però hi ha alguna cosa més, si Podemos vol canviar espanya, si de debò en volen, han de començar per afegir-se a la reivindicació de la independència de Catalunya. Això al marge de que els catalans, tenim el mateix dret que qualsevol altra nació a tenir un estat .
EliminaHe tornat a llegir el post després de conèixer el pacte que finalment han signat Podemos, ICV i EUiA. Em sembla clara la resposta que donen al teu interrogant final: no podem comptar amb ells.
ResponEliminaRepública catalana federada a monarquia espanyola? Això només pot sortir de la unió dels "pijoprogres" amb el "somniatruitisme molt ben intencionat" (jo treuria lo de molt ben intencionat) com molt bé escriu en Baños en un article publicat a -elsingular.cat-
Sí, segurament no hi ha pas bona intenció en la proposta, però recordo que al principi del procés, Convergència i Unió també s'esforçava en trobar artefactes polítics que salvessin els seus interessos i hegemonia i que fessin el mínim terrabastall possible, com quan especulava amb una Catalunya sobirana sota una monarquia Borbònica en una mena de Commonwealth a la espanyola. Ara sona encara més ridícul que quan ho van proposar, segurament sense cap bona intenció tampoc, però ni que en tingués.Com dic, l'infern és ple de bones intencions.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari que treu més suc a l'article.