Mas acusa la protesta indignada

dóna la paraula o acusa ?

Per avaluar correctament els incidents que van passar el 15 de juny del 2011 al Parlament de Catalunya, hem d'anar al precedent immediat d'una actuació similar per part de la policia autonòmica espanyola, és a dir, la càrrega als indignats acampats a la plaça de Catalunya tot just un mes abans, ja que el sense sentit i la desmesura d'aquella actuació, va sembrar la llavor que fructificaria en els jardins de la Ciutadella.

La policia va veure qüestionada la seva actuació i no només pels crítics habituals, sinó per un ampli ventall de ciutadans que van censurat molt agudament tan despropòsit. La institució policial va respondre a les crítiques amb sorpresa, enuig i incomprensió, i sense cap símptoma d'autocrítica va entomar-les amb uns senyals que deien ... ja ens trobarem!.

I és clar, es vam trobar, allà, a les portes del parlament i ves per on, una policia caracteritzada pels excessos i per dispersar manifestacions sense gaires miraments amb una brutal eficàcia , (per violentes que ens les vulguin presentar), va ser incapaç d'obrir pas als parlamentaris quan unes dues-centes persones intentaren blocar-los el pas. Recordem que aquesta policia és la mateixa que "netejà" la plaça Catalunya de rates antisistema i que al·lega que la resistència mai és pacífica, que els agents han d'actuar com a robots i que a la plaça de  Catalunya "hasta Gandi habría pillado" per citar tres frases famoses  del ex-comissari de la BRIMO Sr. Sergi Pla, qui fou ascendit a cap de la regió policial central del Mossos d'Esquadra després del cas Ester Quintana.

¿És creïble que aquesta policia, fos incapaç d'impedir que uns centenars de manifestants se sortissin amb la seva.? No, no ho és en absolut de creïble. Així doncs, només queda concloure que no calia un helicòpter, el que calia i no es va fer, i no es va fer expressament, era un dispositiu policial apropiat. Un dispositiu que no s'hi desplegà perquè la policia o qui la manava, no ho va voler. Buscava el que va trobar. 

Als manifestants se'ls acusa de violents, extremament violents diuen alguns, però per una correcta valoració de quin tipus de violència parlem,  haurem d'aclarir tot seguit, que no exiviren pistoles , ni còctels molotow, ni pals, ni barres de ferro. La violència de què se'ls acusa, és de pintar amb esprai, insultar, escopir, empentar o , com va dir el Molt Honorable Sr. Mas "de golpear el coche i intentar abrir la puerta"

Per tota aquesta exibició de violència extrema, es demana als acusats cinc anys i dos mesos, seixanta dos mesos de presó!

L'actitud de la gent de Convergència i Unió durant la celebració del judici, sobredimensionant els fets i ratificant les acusacions de la fiscalia, no ajuden a què els acusats puguin deslliurar-se'n dels càrrecs. Aquesta estratègia ha trobat un aliat no tan inesperat en l'associació d'ultra dreta "Manos  Limpias", dic no tan inesperat  perquè els amants de l'ordre, ho són per sobre de tot, inclús del que diuen professar al seu país. A Catalunya hem tingut moltes proves d'aquesta actitud traïdora.

És aquests amor incondicional a l'ordre el que m'ha fet i em fa, desconfiar de les sinceres i honestes intencions de Convergència i els seus representants. Diuen voler la independència de Catalunya, però si mai han de triar com aliat entre els qui assetgen el parlament, es concentren a  la Plaça de Catalunya, ocupen bancs, es manifesten sense permís i denuncien les actituds brutals de la policia o els amants de l'ordre per sobre de tot... a qui triaran ?