benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dimarts, 24 de juliol del 2012


espanya mai no serà la nostra selecció

Oleguer Presas
Foren pocs els que exhibiren les vergonyes als balcons, mostrant als vianants els colors de la bandera espanyola sota la que desfilaren els feixistes i els miltars que s'alçaren contra la república, també espanyola. Però pocs ja eren molts.
Foren molts menys qui sortiren als carrers de Catalunya per a celebrar la victòria de l'equip de futbol que té un himne sense lletra, perquè  la seva música només pot acompanyar-se amb venjança, casernes, assassinats, tortures, sotanes resclosides i el garrot vil. Però un de sol ja és  massa. 
Diguin el que vulguin els mitjans de comunicació espanyols, (molts  d'ells escrits, distribuïts i comprats en terres catalanes), tothom és fill d'un pare i una mare i els pares d'aquesta bandera són els falangistes i militars que assassinaren milers de persones durant i després de la guerra del 1939, són els qui enviaren milers de catalans a presó, foren els qui assassinaren el president del Futbol Club Barcelona senyor Josep Sunyol, i, en un acte vil sense parangó a tota l'Europa moderna, al molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Lluís Company , d'aquesta manera significaven simbòlicament l'odi que ens tenien i que conserven amb cura i dedicacions constants en la seva total integritat.
De totes aquestes i altres malvestats innombrables comeses per espanya al llarg de tota la seva repulsiva història, no només no han demanat perdó, sinó que l'han negat explícitament, quan algú, com els catalans, els hem emplaçat a fer-ho
Aquesta gent usa, la bandera d'espanya, com una forma més d'agressió contra Catalunya, i que ningú em digui que no. Ho fan. Molts amb una conciència criminal, total i plena dels seus actes, i els pocs que no se n'adonen del significat del que fan, a aquestes alçades, i a la seva edat, ja no ho entendran mai, pobrets.
I què diré dels autèntics protagonistes? Tots aquests jugadors que s'avenen a seguir la veta al joc espanyolista unificador,assimilacionista i integrista dels espanyols, han de saber, i ho saben, que fan mal a la Nació. 
Ningú pot posar-se del costat dels repressors, dels que no deixen fer, dels que ens roben els símbols i els diners i ens prohibeixen organitzar-nos lliurement com a poble i sortir-se'n tranquil.lament  amb un feix de milers d'euros sota el braç, perquè espanya, al contrari que Roma, paga als traïdors.
Algú dirà que no podem demanar a tothom que faci actes heroics, però quan algú fa actes que demostren la seva fidelitat a la Nació, arriscant a vegades la vida, a vegades el càrrec, a vegades la carrera professional... cal que els patriotes li reconegem el gest i l'honorem.
En aquests moments on l'enemic, encobert en una victòria futbolística i amparat amb la força de l'estat repressor, ens insulta amb els seus símbols on afegeixen toros, creus gamades i altres símbols nazis i falangistes, he cregut oportú recordar al jove qui fou jugador del Barça; Oleguer Presas, un noi ferm i trempat, que no va cedir  a les pressions de tota mena i mostrà la seva fidelitat a la nació catalana negant-se a jugar amb la selecció espanyola, el que li costà la carrera i el menysteniment de les institucions esportives i dels mitjans de comunicació espanyols i col.laboracionistes.
En altre temps aquests mateixos energumens l'haguessin assassinat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada