Tenia l'esperança de retrobar-me amb l'amic Ramon Piqué a qui, per les obligacions respectives, els canvis d'urgències i prioritats en determinats moments de les nostres vides, han fet que no pugui gaudir i enriquir-me amb la seva companyia com abans solia i..... l'enyoro,com l'enyoro. Ell és un d'aquells amics que deixa petja.
No vaig tenir la sort de retrobar-me'l a Mataró més enllà de la seva aparició al vídeo, però en aquell ambient em va venir el record del moment del seu alliberament, després de ser torturat, on els sentiments d'alegria i tristesa alhora, ofegaven les paraules, paraules que amb més tranquil.litat poguérem creuar uns dies més tard mentre sopàvem al barri de Sants
Recordo també la buidor d'estómac, la humiliació per la impotència i l'abatiment que em provocaren les evidents seqüeles que tenia l'amic Ramon.Però ja veieu els que són les coses, tota aquella camarilla que dirigien el destí de l'espanya han caigut en el desprestigi i el deshonor; el ministre Corcuera, el director general de seguretat Rafael Vera empresonat, el jutge Garzón deshabilitat...a l'ensems que espanya es assenyalada pels tribunals internacionals europeus com un estat torturador. En canvi els represaliats d'aleshores obtenen reconexement públic pel nostre poble i reben el merescut homenatge d'agraiment.
Els esforços de tanta gent, però sobretot de gent com en Ramon, estan emplenant els nostres camins de cirerers florits que portaran el seu fruit i espero, aquell dia també, poder gaudir una estona de la seva dolçor i la seva companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada