Salvador Espriu

Salvador Espriu

Enguany en farà 100 que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu, però, fou de la població dels seus avantpassats d'on tragué la saba per bastir-ne un mite: Sinera.

D'allà són els personatges tràgics que l'escriptor fa moure com marionetes en la foscor. La tragèdia els sotja  i ells es resignen al destí que els fixa el creador conduir-los pel laberint de l'obra, sovint entre comentaris irònics o tal volta sarcàstics que entrecreuen personatges i autor, contrapesant una observació a una altra, interpel.lant-se entre ells mentre fan el camí  de la vida, el laberint grotesc de final indestriable.

Més enllà de l'esperança, Espriu escrivia perquè havia de complir el rost i aspre deure de salvar-nos els mots i s'hi aplicà amb disciplina, ordre i constància com tot el que feu a la vida.
Dugué aquesta feixuga càrrega, arrossegant-la per tota la seva obra anunciant-nos la mort, la pell de conill i exigint-nos responsabilitat i coratge, sense confiar en el triomf de la justícia, però admetent que potser cal intentar un somriure a qui confia que hi haurà un demà.

POSSIBLE INTRODUCCIÓ A UN EPITALAMI 
Bodes d'uns amics, a Sinera

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos

al nostre vell país tan desarbrat.

Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre

s'alçaven foc que lentament obrien

les amples portes de la desolació de la nit.

Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre

el sec alè del vent damunt els camps.

L'eixut estroncà dolls, arrasava collites,

endinsa en el record fressa de pluja

per vinyes i rials, camí de mar.

Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida,

car fou escrit que l'amor venceria la mort.

Ara un home i una dona joves resolien casar-se,

i nosaltres acollim somrients el coratge

dels qui confien que hi haurà demà. 

FINAL DEL LABERINT

 Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgil

i lentament vacil.lin

llums canviant de ciris,

surt de la festa. Mira

quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci.