Legalitat il.legítima

Sentir la Sra. Camacho cridant, (dic cridant perquè aquesta senyora quan parla ho fa) que se n'alegrava i donava la benvinguda als diputats socialistes als rengles de la democràcia, dels demòcrates digué, referint-se a ells, els fills de l'Alianza Popular transfranquista, va ser...com ho diria...com un xoc, o més encertadament, com un ensurt de peli de terror, que no per espera-lo  te l'estalvies quan arriba.

S'atribueix a José Calvo Sotelo, la famosa frase on manifestava la seva preferència per una espanya roja antes que rota. Fou ministre de la dictadura de Primo de Ribera, autoexiliat al proclamar-se la república i fundador del partit d'extrema dreta i monàrquic, Bloque Nacional, instigador permanent del cop d'estat militar, inspirador de falangistes i excusa de l'última guerra espanyola per a qui fou caudillo d' espanya por la gracia de dios.(una legitimitat com qualsevol altra).

 José Calvo va ser assassinat per guàrdies d'assalt, després d'un complot socialista que s'inicià amb una amenaça de mort en sessió parlamentària, pel diputat socialista i membre de la Direcció General de Seguritat, Sr. Ángel Galarza.

Però malgrat tots els antecedents, malgrat l'origen del nom socialista i el seu passat compromés amb els obrers i camperols més enllà de qualsevol llei, la deriva que iniciaren  al començament de la mal anomenada transició, quan hauríem de dir transhumació ( de pasturar en transhumància), ha estat tan patètica, tan vergonyat, tant de tant, que per tant, les campanes.

Ara, al final de la transhumància, arriben dels corrals catalans les darreres esgarriades a la pleta comuna d'espanya, allà tenen l'abeurador i la menjadora a punt, per a que deixin de caminar i caminar cap al no res com diu la pastoreta Chacón, qui demana es concentrin en engreixar-se.

Qui es fa dir encara socialista, ha renegat de Marx, de la bandera republicana, ha abraçat la monarquia, ha eliminat el dret a l'autodeterminació dels pobles i ara fins i tot, nega el dret al vot sota l'excusa del respecte a la legalitat. Podríem dir parafrasejant a José Calvo, que trien una espanya d'opressió, abans que una Catalunya Nació

Tota una història confrontant-se a les lleis injustes, forçant la legalitant i cercant la legitimitat en la igualtat de persones i pobles i no en les lleis que han emparat i emparen qui les monopolitza, s'han perdut pel camí de la transhumància a la recerca de les tendres pastures dels amos.

Finalment els rojos s'han fet nacionales  i ara junts, post-franquistes i post-socialistes celebraran allò que els uneix i més enllà d'antigues disputes s'estimaran en llençols rojigualdos. Una altra escena de peli, però de pornogràfia dura, concretament sado-masoquisme i dominació.