 |
| imatge extreta d' atheistmessiah.com |
Hi ha el mal costum de considerar
imprescindible allò que ens sembla bo i si ho tenim ens en sentim orgullosos.
És una actitud de cofoisme estúpid que ens impedeix deduir que si no tinguéssim
el que tenim en tindríem d’altres iguals o millors encara.
Per evitar menjar amb les mans a
Occident ens vàrem inventar els coberts, però per la mateixa funció a Orient
tenen els bastonets i si no tinguéssim ni una cosa ni l’altra, en tindríem una
de distinta i si no hagéssim decidit canviar, continuaríem tenim les mans per
abastar-nos el menjar a la boca. Dit d’una altra manera; ser com som ens
impedeix ser altres i fer les coses com les fem no ens deixa fer-les d’una altra
manera. Cal parar atenció a aquesta
obvietat: si volem fer les coses diferents hem de deixar de fer-les com les
estem fent. Hem de canviar.
La humanitat porta milers d’anys
de religió, totes les civilitzacions s’hi han basat, tot el que tenim tot el
que som: innombrables obres d’art, pensaments filosòfics, estructures
polítiques...tot ha tingut el principi de religiositat, sobre ella s’hi han
recolzat l’arquitectura del pensament, de les nacions, dels estats i dels
homes.
N’hi ha qui diu que els terrorisme
nazislamista no és una guerra de religió, però si que ho és. És la resposta de
la religió que actualment expressa més genuïnament els valors d’una societat
religiosa arcaica i monoteista (d'entre totes les pitjors) enfront d’una que fa proves per deixar de ser-ho. És la
religió expressant-se amb els mètodes clàssics de les superestructures
religioses, és el sectarisme i el fanatisme refugiats en el seus dogmes que
imposen submissió amb terror per obtenir beneficis i conservar el poder.
Amb les accions del nazislamisme
la societat conservadora, la que no vol canviar, la que vol mantenir privilegis
i poder, troba l’argument que la manté en les estructures actuals. És el
feudalisme, és l’esclavitud disfressada de protecció.
Una vegada dit això podem
començar a cercar a les fonts de la geopolítica per comprovar com va néixer i
créixer el nazislamisme , a partir de l’estratègia d’Israel contra el moviment
d’alliberament palestí dissenyant un canvi de l’hegemonia per debilitar-lo pel
que es va convertir en un aliat de l’integrisme islàmic a qui preferia com a enemic a un moviment
palestí d’esquerra laica. Aquesta estratègia és la que va aplicar USA a
Afganistan i d’aquí a la globalització actual del fenomen i les darreres
expressions d’Irak, Síria i Líbia.
El fenomen del terrorisme
islamista és un fenomen essencialment
religiós al que cal combatre no amb una altra religió, sinó amb la destrucció
de la religió, de tota religió, que és la superestructura ideològica del poder que en plena època tecnològica continua
emparant-se en una civilització religiosa que ha fet possible que el 1% del món
tingui el 50% de la riquesa mundial.
La humanitat com a principi
fonamentat de la nostra acció requereix un canvi de civilització que passa per
abandonar la religió i el capitalisme i prioritzar el bé comú i la
sostenibilitat ecològica. Res és més important que la humanitat i la terra que
ens sosté. Ni déus ni cels.
No potser que els atemptats
terroristes que es fan en nom de Déu, donin com a resultat més presència de
portaveus religiosos als medis de comunicació global que demanen comprensió per
la ideologia religiosa al·legant altres maneres d’interpretar-la, el que situa
la controvèrsia sobre la manera en què l’hem d’entendre i no sobre la
necessitat d’eliminar-la.
Com diu Eudald Carbonell encara
no som humans. I em penso que mai no ho acabarem de ser si no abandonem a Déu
del nostre pensament, obra i acció.
