benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 20 de juliol del 2015

En Nobita i la independència



M’agraden els dibuixos animats. He passat uns meravellosos moments amb el meu fill compartint algunes d’aquestes històries, bé si haig de ser franc, encara ara, que ja és tot un home i em fa sentir orgullós del poc mèrit de ser el seu pare, gaudim plegats d’alguns moments veient com es fa possible l’inversemblant mentre ens abracem amagats darrera d’alguns dibuixos, còmplices d’una afició incomprensible per la seva mare.

Us ho explico perquè l’altre dia reflexionava sobre la crisi grega i els acords amb els qui s’ha anomenat l’eurogrup i hi vaig trobar una semblança substancial amb el procés d’independència de Catalunya. La qüestió que unia les dues circumstàncies polítiques era un personatge de dibuixos animats, en Nobita Nobi.
Com tothom sap en Nobita és un nen no gaire espavilat, més aviat gandul, maldestra i pitjor estudiant que viu atemorit per un ganàpia i talòs veí seu que l’estomaca a tort i a dret amb qualsevol excusa, però que té la sort de comptar amb l’ajuda d’en Doraemon, el benintencionat robot en forma de gat que el seu rebesnét li envia des del futur per rectificar el destí de fracàs de la família, que per culpa dels continus errors d’en Nobita viu immersa en la pobresa. Tot i la valuosa butxaca quadridimensional plena de prodigiosos aparells del futur, la feina encomanada a en Doraemon és un xic excessiva per un gat còsmic no gaire llest, força golafre i al que li fan por els ratolins. Els seus prudents consells i la seva butxaca no són prou per als capricis d’un nen que ho vol tot sense esforçar-se gens.
Així que..., els grecs decideixen en un referèndum que no volen acceptar les condicions de l’eurogrup perquè els imposen retallades i privatitzacions, prioritats econòmiques i polítiques, però alhora de la veritat no es mostren gaire decidits a fer-se els amos definitius del seu destí. La por els paralitza i s’estimen més provar una altra vegada amb el que surti de la butxaca quadridimensional. No hi confien gaire, però és més fàcil que posar-se a pencar en llaurar-se la pròpia fortuna.
I els catalans ? Sí, clar, volem ser independents, però on trobar un gat còsmic que tingui una prodigiosa butxaca tridimensional ? Ni que sigui una mica golafre i li facin por els ratolins ?
No, la independència no sortirà de cap butxaca, ni espanyola ni europea, ni de cap potència internacional i , ja us ho dic ara, tampoc no sortirà gratis. S’aconseguirà amb esforç, constància i determinació. I no, tampoc n’hi haurà prou en dipositar un paperet  en una caixa. Haurem de demostrar a en Takeshi de malnom Gegant i als aparells de l’estat que la nostra determinació és ferma, la nostra constància impertorbable i la capacitat d’esforç tan gran com la il·lusió que ens empeny. 
Més gran encara que la que tinc per veure amb el meu fill la pròxima pel·lícula de dibuixos animats.

1 comentari:

  1. Amb permeto de reproduïr l'article den Germà Capdevila publicat a El Punt Avui el 17/05/2015 i titulat : NO FARAN PRESSONERS
    Article de Germà Capdevila: 'El procés acabarà amb un nou estat català o amb la derrota i dissolució definitiva de Catalunya dins d'Espanya'

    Encara veiem opcions polítiques que somien un encaix de Catalunya en l'Estat espanyol que sigui còmode per a les dues parts. Parlen de dret a decidir per bastir un estat federal amb competències reconegudes i respectades. Altres prometen “decidir-ho tot” i bastir un nou pacte constitucional en què tots els pobles de l'estat viuran feliços per sempre més. La tossuda realitat, però, s'encarrega dia sí, dia també, de recordar-nos que estem en un procés que no admet matisos. Acabarà amb un nou estat català o amb la derrota i dissolució definitiva de Catalunya dins d'Espanya. L'Estat ha decidit presentar batalla amb les seves armes, i no està disposat a negociar. No acabarem com Escòcia, on la derrota de l'independentisme ha obert la porta a noves transferències de poder cap a Edimburg. L'Estat no farà presoners. Els poders executiu, legislatiu i judicial funcionen a tota màquina per dissoldre Catalunya. Encara recordo els líders catalans celebrant que la llei d'educació de Catalunya “blindava” el sistema d'immersió. Avui és paper mullat. Els directors han d'obeir jutges i ministres espanyols i abstenir-se d'aplicar-la. L'autonomia és paper mullat. El Congrés aprova el retorn dels toros a Catalunya. El Parlament català no té cap poder. Les forces de seguretat espanyoles rebenten una operació antiterrorista dels Mossos, que són una policia de segona. El temps s'esgota. Si no assolim la independència aviat, estem acabats.

    ResponElimina