 |
| El PSOE vol més espanya |
L’absència del debat sobre
aspectes socials que caracteritzava inicialment el moviment sobiranista ha
deixat pas a un debat que el continua obviant per suposició.
M’explico.
Per una banda, Convergència es
desprèn d’Unió i retoca un govern que sense cap mesura que ho demostri se li
suposa que té més sensibilitat social, ressuscita
la proposta de llista unitària i ja que no podrà ser única pretén garantir-se
l’hegemonia política post eleccions i com que serà una llista unitària ...se
suposa que tindrà més sensibilitat social. Qui s’ho creu això ?
Per l’altra banda la incapacitat
de l’espanyolisme postfranquista de presentar una batalla capaç de derrotar l’independentisme,
cedeix l’hegemonia ( per ara mediàtica)
a les anomenades forces emergents, és a dir, Ciudadanos i Podemos o la marca
blanca que el representi. Sembla evident que Ciudadanos no aporta res
absolutament a aquest debat, aquesta formació ha vingut bàsicament a destruir
tota possibilitat que Catalunya pugui existir, no ja com a nació, sinó com una
simple regió amant del seu folklore i a mantenir totes les altres qüestions com
estan. No se n’amaguen, i qui vulgui més
franquisme sap que pot comptar amb Ciudadanos.
Podemos és una altra cosa. Se li
suposa que serà respectuosa amb la cultura catalana i se li suposa que de les
reivindicacions socials en farà polítiques de govern. Però... de bones
intencions l’infern n’és ple.
Si aquesta força emergent es
presenta a les pròximes eleccions sense reclamar explícitament la independència
de Catalunya i aconsegueix prou diputats per ser decisiva, l’únic que garantirà
és la continuïtat de la monarquia, la constitució i tota la tramoia jurídica on
s’empara, entre ells el Tribunal Constitucional i l’Audiencia Nacional. Així que
sent decisius contra la independència, contribuirien a mantenir l’establishment o com ells diuen, la casta. És
a dir, que sí Podemos no demana la independència i té capacitat de ser decisiva
el proper 27S contribuirà de manera decisiva a que res no canviï, ni a
Catalunya , ni a espanya.
Ara doncs, tampoc parlem de
mesures d’emergència social, sinó d’apuntalar o no la monarquia, de fixar la
bandera i l’himne que ens representa i la llengua que ens és pròpia, única i
legítima. La decisió és clara; o espanya o Catalunya. El PSOE ho ha interpretat
amb encert i treu la “rogigualda” grossa. Aquests seran els aliats de Podemos ?
El canvi social, l’autèntic canvi
social que necessiten les classes populars, només pot venir d’una ruptura amb
les classes dominants que tenen la residència ideològica a Madrid i la feina en
les seves estructures polítiques. Cap canvi substancial és possible sense
destruir-les.
Podemos pot convertir-se en el
darrer baluard del règim de la casta franquista, o pot optar pel canvi,
l’autèntic, el que té en compte les persones. El que vol canviar-ho tot.
Podemos ha de tenir en compte que
l’única garantia de canvi és la independència amb una hegemonia política de
l’esquerra. Podem comptar amb Podemos.?
