benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dijous, 22 de maig de 2014

Quina violència ?







El concepte i el tractament de la violència derivada de qüestions polítiques o relacionada d'una manera més o menys directa amb ella, que tenen els mitjans de comunicació oficials i els partits institucionals, és d'allò més curiosa. La curiositat comença per establir quins d'aquests fets tenen relació amb la política i quins no.
Si els aldarulls són esdeveniments esportius, on es cremen contenidors i es destrossa mobiliari urbà al crit de "a por ellos oe,oe,oe" "a mi no me engañan cataluña és españa", no és tractat com a violència política, sinó simples bretolades, actes vandàlics, sempre a condició, que els crits es facin en español i que les banderes que acompanyen els excessos siguin espanyoles, però mai republicanes.
També són considerades bretolades o enfrontaments entre bandes, quan uns feixistes obren el cap a uns "catalanufos" valencians , apallissen "negrates o moros de merda" o  assassinen independentistes, com els casos de Guillem Agullò o Josep M. Issanta. 
Si a la sortida d'un judici amb àmplia cobertura mediàtica, unes persones colpegen i sacsegen el cotxe policial i reparteixen unes puntades i plantofades als policies que custodien l'acusat, presumptament culpable d'assassinar o violar, són simples ciutadans indignats.
En canvi si  els ciutadans van a protestar amb banderes anarquistes, comunistes o estelades.....més els hi val que vagin amb compte de no insultar i ja no dic de tocar l'esmalt del cotxe o un pel de cap polític ni policia, perquè tindran un tractament  d'assassins perillosos. Aquests no els hi és permesa la indignació.
Veient les imatges sobre l'escridassada al ministre Montoro i a la Sra. Camacho es veu clarament que després d'uns insults per part dels manifestants, els escortes dels polítics inicien les agressions físiques a les que ràpidament s'apunten els policies i entre corredisses dels manifestants que fugen uns pocs colpegen el vehicle.  ( Estic segur que no ha de passar ni pel xapista i que alguns manifestants han rebut més que el cotxe mateix) i..., i això és tot. Una cosa de no res, sense importància , sinó fos la que tanta li volen donar interessadament alguns.
Hi ha una altra violència que és invisible, perquè enlloc l'ensenyen, muda perquè no té veu i sorda perquè enlloc se sent. Els que la pateixen en silenci són els arraconats a la pobresa i la desigualtat, els apartats a qui els roben els drets, sobre els que només s'apliquen lleis fetes a mida dels que acumulen diners, propietats i privilegis.
Però tot té un límit, tot got s'emplena finalment i en acabat una simple gota el pot fer vessar. L'abús no pot continuar eternament i com diu la torna de l'himne sard escrit per Franciscu Ignazio:
                                            Procureu de moderar
                                            Barons la tirania
                                            Que sinó fareu via
                                            Tocant de peus a terra !
                                            Declarada és la guerra
                                            Contra la prepotència
                                            Que ha començat la paciència
                                            En el poble a mancar.

Violència ? Als insults dels que no poden més li dieu violència?  Violència quan us sacsegen els cotxes de luxe blindats i protegits per escortes i policies que nosaltres us paguem ? Violència dieu ? 
Ja escatireu el que és violència sinó atureu l'abús. 
                                          
Se us cruspirem vius. Fetge i tot...uftt,tftftftftftftftftf.

dilluns, 12 de maig de 2014

Homes sense paraula

P&P en complicitat. Foto el País


El meu pare era un home honrat i de paraula que m'ensenyà la gran importància d'aquests valors per anar per la vida. Amb un home sense paraula ningú  vol tenir tractes, ni fer-li confiança, deia.
El 15 de Desembre de 2012 el director general de la policia autonòmica de Catalunya Sr. Manel Prats contestant a una pregunta de El Periódico va assegurar que dimitiria,Va anar així.
"Si es troba una prova que a Ester Quintana la va ferir una pilota disparada per un mosso, ¿vostè què farà?».  «Si això passa, jo dimitiré immediatament. Això sí, abans de dimitir demanaré responsabilitats a la cadena operativa. Aquella nit no es van utilitzar pilotes de goma. Estic convençut que sense la meva autorització, perquè així ho estableix el protocol, cap mosso s'ha atrevit mai a disparar una d'aquestes pilotes. Si algú ho fes cometria una falta gravíssima».
Ara, una sentència judicial ha dictaminat que es van disparar pilotes de goma i que un policia dels qui ho va fer, és el responsable directe de buidar l'ull esquerre a la Sra. Ester Quintana.  
Si l'administració catalana no fos un empelt nan de la mateixa espècie que l'espanyola, el policia responsable del tret hauria de sortir del cos immediatament, el director general de la policia hauria de dimitir acompanyat per Felip Puig, que aleshores era conseller d'interior i que va eludir la seva responsabilitat canviant la conselleria d'interior per la d'Empresa i Ocupació, però mantenint-se impunement al govern.
Una decepció més.
Els catalans no hem estat capaços de gestionar amb més rigor que els nostres veïns de ponent els afers públics i la corrupció és tan patent com l'espanyola. La policia està farcida d'elements indesitjables  (molt lluny de la policia que aspiràvem al principi de la seva constitució) i no hi ha manera que els polítics assumeixen responsabilitats.
Tinc el disgust de conèixer el Sr. Prat en persona, amb motiu d'una entrevista que vaig mantenir arran d'una pallissa que la policia va donar al meu fill mentre participava en una manifestació i per la que inicialment va perdre el 90 % de la visió de l'ull dret. Durant l'entrevista ens va dir, a la meva dona i a mi, que sabia qui eren els policies autors de l'agressió i es va comprometre a identificar-los davant de la justícia si aquesta li ho demanava.
Això va ser al 2012 i els policies romanen a l'anonimat malgrat la investigació judicial que encara continua i les nombrosos fotografies de l'agressió, perquè els policies, contravenint la pròpia normativa anaven sense el TIP (número de identificació policial) i amb la cara coberta amb passamuntanyes. 
El Sr.Prat és un home sense paraula.
El partit que governa pot tenir homes sense paraula i a l'ensems prometre'ns que durà el nostre país a la independència política i a la construcció d'una societat amb més possibilitats per a tots. Pot fer-ho, però no pot pretendre que els que hem estat educats amb valors com l'honradesa i la paraula donada els hi fem confiança.