benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Ni pietat ni perdó


Jehú i caps d'estat (Hoffmann)
“Jo, el Senyor, t’ungeixo rei del meu poble Israel. Seràs el flagell del llinatge d’Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servens, els profetes i la sang de tots el fidels del Senyor que Jezabel va vessar”
Així ordenava el Déu de l’antic testament a Jehú, que prengués venjança contra el rei Acab i la seva esposa Jezabel per haver vessat la sang dels profetes del Senyor. A canvi d’el·liminar l’estirp sensera de la famila d’Acab; els seus 70 fills, i quaranta-dos amics i parents de la reina mare, el seu seria el  llinatge reial de més durada al regne d’Israel.
Aquesta és només una de les múltiples històries de xantatge, violència, venjances i assassinats amb la que la religió cristiana ha construït el seu relat. 
Fins que no arribà Jesús de Natzaret, el Déu del cristians era autoritari, immesericordiós, venjatiu i violent. Però vingué Jesús per habitar entre els homes, perdonar les nostres debilitats i salvar-nos del pecat. O això diu l’esgésia catòlica, apostòlica i romana.
El passat 27 d’octubre milers de manifestants ocupaven el centre de Madrid per demanar  una justícia  final amb vencedors i vençuts. Venjança. “Venganza y muerte !” com ho expressà el poeta Bernardo López i una vegada més recollien veus contemporànies. Sota l’ombra de la bandera espanyola, la cara al sol, la mà enlaire i el so de la Marxa dels Granaders es demanava venjança. Venganza y muerte !
Hauria de sorprendre’ns que una majoria de persones que es reclamen catòliques demanessin venjança en comptes de perdò. Però no, no ens sorprèn als qui hem rebut la paraula de Déu a través del nacional-catolicisme, la doctrina evangelitzadora que l’església catòlica espanyola utilitzava per escampar la seva llavor d’odi i revenja. Una evangelització precatòlica que s’alimentava d’un odi intens, pregon i persistent, com ho demostren les darreres beatificacions a Tarragona.
D’aquelles llavors aquestes collites.
D’espanya no es pot esperar cap acord que no sigui cedir als seus desitjos. D’aquest senyor, que cap esclau esperi comprensió o perdó.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Are you loving it ?

Nancy Salgado
Nancy Salgado és una dona de 26 anys, mare de dos fills que treballa de caixera a l'empresa Mc Donalds des de fa 10, en tot aquest temps no ha tingut cap augment salarial i des d'aleshores cobra un sou de 8,25$ l'hora (6,08€ ).
Nancy es queixà al propietàri del famós restarurant de menjar ràpid, aprofitant una conferència que el Sr.Jeff Stratton feia a la ciutat de Chicago:
 "10 anys en aquesta empresa i no guanyo ni per a comprar sabates als meus pobres fills" li espetegà en mig de l'auditori. El Sr. Stratton li contestà sense cap vergonya i amb la tranquil.litat que tenen els éssers superiors, que ell en portava 40.
Tot seguit la senyora Salgado fou detinguda per la policia per atrevir-se a importunar l'amo.
Els treballadors de Mc Donalds a USA estan portant una valerosa lluita arreu del país per aconseguir llibertats sindicals, concretament poder tenir un comitè de treballadors sense patir represàlies i un salari de 15$ l'hora (11,06€) La presidència dels USA vol establir un salari mínim federal de 9 $ l'hora, encara que en alguns estats com a California el salari mínim se situa a 10 $ l'hora.(7,38€)
A Catalunya un cambrer cobra al voltant de 5,5 € l'hora i a Londres 6 £ (7,01€). Arreu del món els treballadors són empesos cap a la pobresa
El capitalisme global unifica les condicions universals dels treballadors enfortint-se a costa de les classes treballadores,feliç per l'èxit escampa la seva alegria; I'm loving it, diuen.  
Està encantat de com  li van les coses.