benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

No són els cèntims.



Gaspar de Guzman,comte d'Olivares
El canvi sobtat de la percepció del ciutadà sobre el seu present i la decisió de convertir-se en actor polític, participant massivament en una manifestació mundialment històrica, sol atribuir-se al tracte fiscal i la falta d’inversions de l’estat a Catalunya.
Certament les xifres són ben demostratives de la magnitud de l’espoli i no poden entendre’s sinó es comprèn que espanya actua com una metròpoli àvida d’esprémer la colònia.
Però segons el meu punt de vista, el principal catalitzador de la reacció catalanista es troba en la convicció col·lectiva que 35 anys després de l'intent d''homologació democràtica d’espanya aquesta no ha cesat  mai en la seva pressió assimilacionista, (a voltes virulenta i sempre humiliant,) contra els nostres símbols, fomentant la incomprensió, el maltracte cultural i polític i la frustració permanent.
No cal dir que la cosa ve de lluny, però ha anat fent un camí sense aturada des d’aquella famosa frase del comte duc Olivares que es convertí en un dramàtic full de ruta:
“Tenga por negocio más importante de su monarquia el hacerse rey de España;quiero decir Señor, que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de València,conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla”.

La darrera inflexió del camí que porta a la situació actual, la trobaríem en la majoria absoluta del Sr. Aznar. D’aleshores ençà:

Els permanents editorials i articles anticatalans i mofetes dels medis espanyols.
La I guerra de les banderes. L’espanyola ha de lluïr en lloc preeminent respecte a la catalana.
Les xapetes, referits a l’ús del CAT a les matrícules de cotxes.
La campanya contra Carod Rovira.
El pla hidrològic nacional i el trasvassament de l’Ebre.
L’enderrocament dels repetidors de TV3 a València.
La persecució del català a les Illes.
La permanent campanya contra el català a l’escola i arreu.
La frustració de passar de l’espanya plural a la radial amb alta velocitat.
La recollida de firmes contra els catalans (oficialment contra l’estatut).
La passada del ribot a l’estatut.
La cofradia constitucional “del puro i el toreo”.
Les limitacions a les seleccions catalanes.
El tracte donat al president Maragall.
La primera victòria de la selecció espanyola de futbol i la passejada de símbols espanyols i feixistes pel nostres principals carrers.
La II guerra de banderes, en resposta a les banderes espanyoles quan guanyà la “Roja”.
La segona victòria de la selecció espanyola de futbol i la passejada de símbols espanyols i feixistes pel nostres carrers.
La victòria del PP a València malgrat l’evidència de la corrupció.
L’actitud vergonyosa de la candidata Chacón a les passades eleccions del 20 N.

I continuen volen-nos castellans i ja que no pot ser si us plau, una vegada més ho proven a la força.