 |
| Gaspar de Guzman,comte d'Olivares |
Certament les xifres són ben demostratives de la
magnitud de l’espoli i no poden entendre’s sinó es comprèn que espanya actua
com una metròpoli àvida d’esprémer la colònia.
Però segons el meu punt de vista, el principal catalitzador
de la reacció catalanista es troba en la convicció col·lectiva que 35 anys
després de l'intent d''homologació democràtica d’espanya aquesta no
ha cesat mai en la seva pressió
assimilacionista, (a voltes virulenta i sempre humiliant,) contra els nostres
símbols, fomentant la incomprensió, el maltracte cultural i polític i la
frustració permanent.
No cal dir que la cosa ve de lluny, però ha anat fent
un camí sense aturada des d’aquella famosa frase del comte duc Olivares que es
convertí en un dramàtic full de ruta:
“Tenga
por negocio más importante de su monarquia el hacerse rey de España;quiero
decir Señor, que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de
València,conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto,
por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de
Castilla”.
La darrera inflexió del camí que porta a la
situació actual, la trobaríem en la majoria absoluta del Sr. Aznar. D’aleshores
ençà:
Els permanents editorials i articles anticatalans i
mofetes dels medis espanyols.
La I guerra de les banderes. L’espanyola ha de lluïr
en lloc preeminent respecte a la catalana.
Les xapetes, referits a l’ús del CAT a les
matrícules de cotxes.
La campanya contra Carod Rovira.
El pla hidrològic nacional i el trasvassament de
l’Ebre.
L’enderrocament dels repetidors de TV3 a València.
La persecució del català a les Illes.
La permanent campanya contra el català a l’escola i
arreu.
La frustració de passar de l’espanya plural a la
radial amb alta velocitat.
La recollida de firmes contra els catalans (oficialment
contra l’estatut).
La passada del ribot a l’estatut.
La cofradia constitucional “del puro i el toreo”.
Les limitacions a les seleccions catalanes.
El tracte donat al president Maragall.
La primera victòria de la selecció espanyola de
futbol i la passejada de símbols espanyols i feixistes pel nostres principals
carrers.
La II guerra de banderes, en resposta a les banderes
espanyoles quan guanyà la “Roja”.
La segona victòria de la selecció espanyola de
futbol i la passejada de símbols espanyols i feixistes pel nostres carrers.
La victòria del PP a València malgrat l’evidència
de la corrupció.
L’actitud vergonyosa de la candidata Chacón a les
passades eleccions del 20 N.
I continuen volen-nos castellans i ja que no pot
ser si us plau, una vegada més ho proven a la força.
Home si, però no...! Es la crisi económica i la globalització el que han fet ressorgir amb molta força els identitarismes proteccionistes a escala global, amb un nacionalisme com a defensa davant un mercat global i voraç! Aquí a XIna i Japó, als països islàmics i arreu d'Europa!
ResponEliminaTant de bo fos com tu dius però em temo que la memòria de la gent és curta i molts s'han despertat arran de la falta de cèntims. La millor manera que tindria Espanya per tallar-nos les ales seria oferint-nos millors tractes fiscals, em sembla que molts s'hi conformarien. Tant de bo m'equivoqui.
ResponElimina