25N: realitat o negació

Sigmund Freud

El catalanisme està instal.lat en la negació de la realitat, que segons l'insigne doctor Freud qui l'inventà, és l'actitud; que hom té per evadir-se de les situacions o circumstàncies que generen conflicte.

L'actitud fonamental d'aital comportament consisteix en ignorar el conflicte sempre que es pugui i quan no queda més remei que mirar-lo al rostre, aleshores negar-lo, o en el millors dels casos maquillar-lo, per poder continuar dissimulant com si no passés res.

Així ens vàrem inventar que el català conviu pacíficament i sense conflicte amb l'espanyol, així ens empassàvem una descentralització administrativa com si fos autogovern, vèiem immersió en català a l'ensenyament espanyol, dèiem oasi polític al repartiment de privilegis , presumíem d'una burgesia mecenes de la cultura quan el que fa és expol.liar, posàvem d'exemple una policia acostada al poble, democràtica, transparent i eficaç i el que tenim és una policia opaca que practica la repressió indiscriminada  o tortura.

L'últim exemple de negació es troba en  la lectura de les passades eleccions. No ens diem les veritats ni quan estem sols amb la nostra conciència. Ens fem passar per èxit el que no són més que  fracassos:

El primer, el de Convergència, que al fer-se soberanista perd força electoral.

El segon, el d'Esquerra Republicana que, tot i anar al rebuf del fracàs de Convergència, no és capaç de compensar-lo ( sumant les dues agrupacions perden percentatge de vot i 1 diputat).

El tercer,  l'èxit del PP que més enllà de la consolidació, millora la representació política de la metròpoli, en unes condicions de retallades socials sense precedents.

El quart, l'augment impressionant de Ciudadanos que referma l'espai polític dels  pied-noir catalans que llueixen una rancunia fosca i pregona com un pou, que bé podria passar per racisme.

En la mateixa línia de negació de la realitat es troba comptabilitzar els vots d'Iniciativa com si fossin  sobiranistes, quan a tot estirar, podríem considerar partidaris de la independència un 20% del seu vot, una especulació que faig atenent exclusivament les meves coneixences personals, (s'admeten correccions).

La participació d'un 11 % més, és bàsicament de ciutadants espanyols que viuen a Catalunya i que per primera vegada han votat en aquestes eleccions i ho han fet contra Catalunya.
Aquesta participació que el negacionisme catalanista ha qualificat d'alta, encara està un 8 % per sota de la mitjana de les eleccions espanyoles i en una consulta electoral especialment crítica, podria situar-se per sobre del 80%, el que significaria quasi 400.000 mil votants més que anirien, quasi en la seva totalitat, a engreixar el vot espanyolista.

Les altres candidatures marginals sumen 144 mil vots, pràcticament totes amb un fort discurs espanyolista, exceptuant Piratas i Pacma que els sumo al 50% a cada bloc.

Comptat i debatut, aquestes eleccions tenen la virtut de clarificar les coses i encarar la veritat, si la volem veure, i la realitat ens mostra que si es fes un referèndum per a la independència de Catalunya-Principat, els partidaris del sí, no arribaríem al 1.900.000 mil vots i els contraris a la independència superarien els 2.100.000.

 Una clara derrota. i això sense tenir en compte la qualitat del vot independèndista, que jo qualificaria de poc estable en la seva determinació ( pura apreciació personal) i en una campanya agressiva per parts dels poders fàctics espanyols i internacionals patiria una considerable deserció.
Negar la realitat ens condueix a l'inmobilisme,acceptar-la és el primer pas per transformar-la.