La feudalització de la política

Encomanda de Mans

El cas Pallerols ha tornat a posar a primera línia de la informació periodística el finançament dels partits. I ja hi tornem a ser, tot al pot: finançament, corrupció, enriquiment il.lícit, tràfic d'influències etc. Aspectes que acosten l'actual manera de fer política a la Simonia, pràctica de l'alta Edat Mitjana consistent en la compra de càrrecs entre la curia per obtenir privilegis que aportaven nous  ingressos als poderosos.

Molts tertulians reivindiquen una modificació de la llei espanyola 3/1987 que regula el finançament dels partits polítics i que precisament, ha estat modificada amb la 8/2007 i encara més recentment amb la 5/2012. Com aquell que diu fa 4 dies.

Aquesta llei determina que els partits polítics poden obtenir diners de subvencions públiques (prop de 70 milions € al 2012), de les donacions particulars (personals o jurídiques) i les condonacions de deutes bancaris. 

Hi estableix certes limitacions, com ara condonacions de deutes bancaris superiors 100 mil €, rebre diners de les fundacions i associacions que tinguin subvencions administratives o d'empreses privades que prestin serveis o realitzin obres per a l'administració pública, que les donacions s'hagin de fer en comptes d'entitats bancàries exclusives per aquest fi, les donacions tampoc poden ser anònimes, ni finalistes, ni revocables i és obligat  notificar al Tribunal de Comptes les donacions de particulars superiors a 50 mil €, les de bens i immobles i les de personalitats jurídiques superiors a 120 mil €. Els partits polítics estan obligats a presentar i fer públic (preferentment a les seves web) els comptes de resultats de l'últim exercici anual i en sis mesos el Tribunal de Comptes ha d'emetre un informe de fiscalització.

Les peticions de modificacions sobre la llei de finançament de partits polítics d'aquests tertulians, no van en la línia d'oferir a tots els partits i persones les mateixes oportunitats, és a dir, demanar el control i la reducció dràstica de la despesa electoral (que fixa la llei espanyola 5/1985), la d'exigir la publicació dels comptes dels partits polítics, la de demanar la reducció de les quantitats individuals de donacions particulars personals i prohibir totalment les condonacions dels deutes bancaris i les de les particulars de persones jurídiques, la d'evitar la protecció d'aforats per delictes de presumpte corrupció o finançament il.legal de partits polítics, la de qualificar de delicte l'incumpliment de les obligacions comptables dels partits polítics, la d'augmentar el nombre d'incompatibilitats de càrrecs i sous (tant públics com privats), la de limitar els ingressos i el període d'exercici professional en la política. En definitiva constrènyer la despesa, augmentar el control administratiu, i la responsabilitat sobre la gestió i impedir la dependència d'interessos particulars.

En aquesta linia de mesures, s'aconseguiria disminuir la corrupció, augmentar la renovació  i igualar les possibilitats d'obtenir representació parlamentària de les organitzacions polítiques que romanen fora de l'statuo quo i com a conseqüència les possibilitats de limitar el control del poder polític per part de l'econòmic. Deu ser precisament per això, que  gossos i oques demanen que les empreses tinguin via lliure per finançar els partits polítics. 

Amb la llibertat de finançar els partits per part de les empreses i sota l'aparença de la transparència, el que s'aconsegueix és afermar el control i la fidelitat del poder polític a l'econòmic, en una mostra més de la neo-feudalització que està adquirint la societat contemporània des de la caiguda del mur de Berlín.

Una vegada que el capitalisme hagi eliminat els darrers vestigis de les conquestes socials gestionades per la socialdemocràcia i que  hagi convertit definitivament en negoci l'educació, la sanitat , les prestacions socials i la seguretat pública, ja no caldrà dissimular ni en el protocol polític i amb  la tranquil.litat de la feina feta, podran retornar a l'arcaic homenatge feudal, amb què els poderosos es garantien el poder, consistent en l'Encomanda de Mans, el Bes Mutu i el Jurament de Fidelitat.
I els ciutadans ja podem anar fent l'ànec, que a l'amo li encanten amb naps o peres. Especialment els muts.