El federalisme franquista

el federalista Rodolfo Martín Villa

Quan l'octubre d'enguany en Vicent Partal, en dues editorials va insinuar que el PSC s'acostava al feixisme, va n'hi haver que consideraren la seva conclusió sensacionalisme informatiu.

No pas jo, es clar, que sempre he considerat al partit socialista espanyol, un dels principals responsables de la consolidació del sistema de democràcia castrada i corrupció generalitzada que patim. 

Cara al sol del tardo-franquisme es va elaborar la constitució del 78, tot un muntatge jurídic i polític que agombolà el franquisme i feu crèixer l'estructura corrupta de l'actual règim monàrquic.

Una expressió personal del que dic, el representa en Narcís Serra, qui com gairebé tothom al PSC, va posar-se a treballar per espanya amb voluntat de servei i profit (millor si profit ho llegiu a l'anglesa).

Sent ministre espanyol va ser l'artífex del canvi de parer dels socialistes per fer-se atlantistes de pro. Tot i que esquitxat, s'ensortí del tèrbol afer de l'espionatge del CESID a partits polítics, periodistes i empresaris. Va tornar a la pseudopolítica catalana per substituir a l'Obiols a la secretaria del psc, cosa que aconseguí amb l'ajuda dels capitans metropolitans del partit, encapçalats pel senyor Montilla, qui el promocionà també com a conseller de Catalunya Caixa. Ja consolidat el sistema polític que permetia la continuació de la corrupció i la impunitat franquista, ara es tractava de fer cèntims. El mateix Narcís Serra cobrava més d'un milió d'euros l'any, gràcies a l'acumulació de càrrecs a varis consells d'administració i direccions d'empreses com Gas Natural, Telefònica, Applus...

Per un moment, alguns es feren il.lusions que el PSC acompanyaria el camí del poble català cap a la democràcia i la llibertat, però varen ser moments efímers i a poc d'iniciar-se  ja l'abandonaven per refugiar-se dins la cova de l'espanyolisme, per dir-ho amb paraules d'en Partal. Allà s'hi estan arraulits, compartin foc i projecte polític amb persones molt destacades del franquisme, com el mateix Rodolfo Martín Villa, qui fou Jefe Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-64), governador cívil i cap provincial del Movimiento (1974), ministro de governación (1976-79) i actualment amb 80 anys, anomenat pel govern d'en Mariano Rajoy, conseller del SAREB, conegut popularment com el "banco malo". Aquest exfranquista ha declarat a Catalunya Radio que és partidari de la reforma federal de la constitució espanyola. Si, això ha dit, que és partidari de fer una reforma federal de la constitució espanyola. I ha afegit també, que comparteix el criteri del socialista Alfonso Guerra de fer ús de la força per impedir el referèndum.

Fem recompte. Estan d'acord amb la llei fonamental, estan d'acord amb la bandera, estan d'acord amb l'himne, estan d'acord amb el cap d'estat, estan d'acord amb la forma de govern...I també, tristament també, en l'ús de la força contra l'independentisme.

Son exfeixistes i exsocialistes compartin un projecte polític comú o son simplement espanyolistes ? 

La questió es fàcil de resoldre si tenin en compte que espanyolisme i feixisme és una sóla doctrina política que vol impedir l'exercici de la democràcia i la llibertat.