Els sacerdots de l’ocultisme.

Diuen que la guerra contra els terroristes islamofeixistes l’han de fer els serveis secrets.

Els qui en secret es troben en restaurants i despatxos encoberts, on tothom és anònim i es conjura perquè el misteri resti ocult.

Els qui secretament decideixen que l’acordat no serà revelat, que només els homes ignots coneixeran l’abast global i els detalls més amagats. Només ells, que camuflen els seu noms i rostres en multituds d’altres, que es difuminen en imprecises nacionalitats i són de parla poliglota. Els homes hermètics.

Els qui furtivament planifiquen escenaris mentre es reparteixen diners bruts per sotamà.

Els qui des de l’abric dels estats fan llistes negres, remouen consciències i interessos, desperten cobdícies, ensoten velles històries i en creen de noves, ofeguen veus, construeixen i destrueixen biografies. Els qui reparteixen armes simples i barates que escampen mutilacions   o sofisticats contractes d’intercanvi tecnològic  en matèria de defensa. Els qui com Déus de l’Olimp, mouen peces que afecten vides, prenen partit i donen i treuen raons i bens, i poden decidir el dia de la teva mort, si alguna conveniència desconeguda així ho aconsella.   

Els omnipresents i absents, que de vegades deixen petjades i hom pot  sentir-los la fresa i la pudor, però mai veure’ls, perquè són dispars d’aparença, tan impenetrables, laberíntics i recondits com els caus on s’amaguen. Els qui confessen delinqüents i traficants i els recepten o bescanvien penitències, els qui escodrinyen  la naturalesa dels traïdors. Els qui estan per damunt de nosaltres, però s’esmunyen silenciosos i furtius pels camins foscos del clavegueram.

Els qui fan operacions amb sonors noms llatins com Flavius per assassinar gent en gasolineres colonials , enfonsen navilis en els mars tropicals del sud per ofegar els Guerres de l’Arc de Sant Martí o soterren i assaonen cadàvers en calç viva per esborrar la identitat dels detinguts clandestinament. Els qui segresten. Els qui torturen i empresonen en masmorres legals o alegals, regionals, nacionals o internacionals i subreptíciament conspiren. Els qui enverinen amb substàncies radioactives letals. Els qui fabriquen guerres. Els qui aixequen o ensorren dictadures i homologuen democràcies, els qui fan informes on pretexten poders perillosos en altres per arrossegar-nos a la destrucció massiva i els danys col·laterals en països que després reconstruiran empreses amigues.

Els qui menteixen amb mentides tan pures com les religions que adoren.

A ells hem encarregat d’alliberar-nos de la por, vigilar per les nostres llibertats i propietats. A la seva custòdia  entreguem l’escadussera democràcia tan treballosament aconseguida contra els amos de la nit. Als mateixos que a Espanya vetllen per les lleis i la constitució i proposen tractes als polítics corruptes mentre modelen insinuades connexions inversemblants entre sobiranisme i violència. A ells, sacerdots de l’ocultisme i alquimistes del rumor.

Nota : publicat al diari Avui el 30 de novembre de 2015