Diuen que la guerra contra els terroristes islamofeixistes l’han
de fer els serveis secrets.
Els qui en secret es troben en restaurants i despatxos
encoberts, on tothom és anònim i es conjura perquè el misteri resti ocult.
Els qui secretament decideixen que l’acordat no serà
revelat, que només els homes ignots coneixeran l’abast global i els detalls més
amagats. Només ells, que camuflen els seu noms i rostres en multituds d’altres,
que es difuminen en imprecises nacionalitats i són de parla poliglota. Els
homes hermètics.
Els qui furtivament planifiquen escenaris mentre es
reparteixen diners bruts per sotamà.
Els qui des de l’abric dels estats fan llistes negres, remouen
consciències i interessos, desperten cobdícies, ensoten velles històries i en
creen de noves, ofeguen veus, construeixen i destrueixen biografies. Els qui
reparteixen armes simples i barates que escampen mutilacions o
sofisticats contractes d’intercanvi tecnològic en matèria de defensa. Els qui com Déus de l’Olimp,
mouen peces que afecten vides, prenen partit i donen i treuen raons i bens, i poden
decidir el dia de la teva mort, si alguna conveniència desconeguda així ho
aconsella.
Els omnipresents i absents, que de vegades deixen petjades i
hom pot sentir-los la fresa i la pudor, però
mai veure’ls, perquè són dispars d’aparença, tan impenetrables, laberíntics i
recondits com els caus on s’amaguen. Els qui confessen delinqüents i traficants
i els recepten o bescanvien penitències, els qui escodrinyen la naturalesa dels traïdors. Els qui estan
per damunt de nosaltres, però s’esmunyen silenciosos i furtius pels camins
foscos del clavegueram.
Els qui fan operacions amb sonors noms llatins com Flavius
per assassinar gent en gasolineres colonials , enfonsen navilis en els mars tropicals
del sud per ofegar els Guerres de l’Arc de Sant Martí o soterren i assaonen
cadàvers en calç viva per esborrar la identitat dels detinguts clandestinament.
Els qui segresten. Els qui torturen i empresonen en masmorres legals o alegals,
regionals, nacionals o internacionals i subreptíciament conspiren. Els qui
enverinen amb substàncies radioactives letals. Els qui fabriquen guerres. Els
qui aixequen o ensorren dictadures i homologuen democràcies, els qui fan
informes on pretexten poders perillosos en altres per arrossegar-nos a la destrucció
massiva i els danys col·laterals en països que després reconstruiran empreses
amigues.
Els qui menteixen amb mentides tan pures com les religions
que adoren.
A ells hem encarregat d’alliberar-nos de la por, vigilar per
les nostres llibertats i propietats. A la seva custòdia entreguem l’escadussera democràcia tan
treballosament aconseguida contra els amos de la nit. Als mateixos que a
Espanya vetllen per les lleis i la constitució i proposen tractes als polítics
corruptes mentre modelen insinuades connexions inversemblants entre sobiranisme
i violència. A ells, sacerdots de l’ocultisme i alquimistes del rumor.
Nota : publicat al diari Avui el 30 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada