Cavafis

Aquests dies estic rememorat el naixement i la mort del poeta Cavafis traduït per en Joan Ferraté, en una edició de Quaderns crema de l999.

Kostandinos Petru Kavafis va néixer a Alexandria el 29 d'abril del 1863, el mateix dia, però 70 anys més tard, moria a la mateixa ciutat on descansa el Nil.
La seva poesia és el pes de cada mot construït sobre els versos alexandrins, empaquetant-se entre les petites coses de cada dia, el detall, una mirada o una escena, es converteixen per l'art poetèica, en una antiga història, una raó èpica rescatada de la Grècia clàssica.

COMBATENTS DE LA LLIGA AQUEA
Valents, vosaltres que lluitàreu i que caigéreu plens de glòria,
que no va témer un enemic que ha estat victoriós arreu.
I irreprotxables, baldament Dieu i Critolau falliren.
Sempre que als grecs els donaren ganes de vanagloriar-se,
"La nostra nació, que engendra uns homes com aquests, diran
sobre vosaltres. Tan esplèndides seran les vostres alabances.-

Escrit per un aqueu a Alexandria
sota Ptolemeu Làtiros, l'any VII

A vegades fent el camí a l'invers, és l'èpica estricta que es rescata i es reivindica, mentre se'ns escola un bri de quotidianitat, és el present que recula per buscar la raó de la nostra existència.

TERMÒPILES
Honor a aquells que, a la vida que tenen,
han decidit de guardar-hi Termòpiles.
Mai d'allò que és el deure no movent-se,
però amb dolor i amb llàstima, altrament,
despresos sempre que són rics, i quan
són pobres, en la mica encar despresos,
encara socorrent tan bé com poden,
en tot moment dient la veritat,
però sense odi envers els mentiders.

I més honor que mai els és degut
quan preveuen (i són molts que ho preveuen)
que acabarà sortint un Efialtes
i que a la fi els medes passaran.

En la poesia sempre trobarem un bon consell pels temps que ens ha tocat viure.