Gibraltar

Catalan Bay. Gibraltar

El sol s'abraona sobre la terra eixuta. Arreu fa olor a pi. La calor pesa com les mosques pesades i ens dificulta engegar el moviment precís que les espanti. Les cigales canten. Incansablement monòtones. El seu mantra reforça el silenci expectant. A prop un escarabat ens observa i una papallona es llueix volant a batzegades multidireccionals. Més lluny piula un pardal, i un altre encara, i ara una cadernera, i un gafarró també. Les formigues treballen.

De cop es gira una mica de vent i la tarda en capvespre que duen uns núvols farcits de negror.

Una cosa líquida s'entrebanca amb el nostre braç, encara no sabem què és pluja, una altra arriba fins al sòl i després unes altres que cauen de per tot. Aleshores ho sabem. Plou. Aixequem el cap al cel i la força de la pluja ens fa tancar els ulls. Ens mullem la cara.

Unes gotes espaiades i gruixudes piquen amb violència el terra i esquitxen minúsculs puntets de fang que ens embruten els peus i les sandàlies. La pluja és freda i salobre. De mica en més, s'amara la terra i els arbres, les plantes i els rostolls. Una olor a palla i terra humida es barreja amb la de pi. La pluja cau intensa durant poc temps i després para. Es retiren els núvols, però deixen el capvespre. Avui ja no tornarà el sol.

Un sospir d'alleujament sembla escampar-se de cada cosa. De les roques en surt fum. Les cigales han callat. i els grill s'esperen. Les mosques no emprenyen. No veiem cap escarabat que ens guaiti, ni cap papallona volant en ball, però un  rat penat s'avança a la nit  i batega les ales calladament cercant arnes. El silenci de nou.

Les formigues encara treballen..