Orxata islandesa

De molt jove vaig llegir un paràgraf de Sèneca:

Finalment vindrà un temps

on l'humanitat vencerà l'oceà

noves terres descobrirà mar enllà.

I ja mai més serà Tule la fi de l'univers.

Al segle I Tule, l'actual Islàndia, era el lloc més remot del món conegut.  Molts centenars d'anys més tard jo era un jove escolà que me n'assabentava d'això, mentre llegia el Viatge al centre de la terra de Jules Verne, una aventura que els valents protagonistes comencen introduint-se per la xemeneia del volcà Snaefellsjökull.
Tot plegat m'impressionà i em feu interessar pel país congriant-me una flaca per aquest final de món provisional.

Ja de gran, vaig poder conèixer-lo i comprovar que 2000 anys després de Sèneca, Islàndia continuava semblat un lloc remot i  carregat de misteris.

Vaig anar a l'encontre del mite, armat de la meva Asahi Pentax K1000, una vella càmera que feia temps jeia al son dels trastos i que vaig ressucitar per fer-li fer el darrer treball d'una afició abandonada. La càmera tenia l'exposímetre de llum espatllat, tot i això, vaig optar per arriscar-me a fer les fotografies sense lectura de llum. Feia temps que ja no en feia, però ni la  incompetència de l'autor, ni les mancances tècniques, no van ser prou per evitar unes fotografies espectaculars. I no només les fotos, el que vaig veure i sentir no va defraudar les enormes espectatives que havia depositat en aquell viatge.

Encara ara, 9 anys després, somiu amb els seus paisatges i conservo com un tresor la força de la natura expressant-se amb una connexió de dominació i submissió que em feia estar a l'aguait mentre transitava per espais màgics, irreals, una  sensació que mai abans havia sentit amb tanta força, ni pujant  l'Aneto amb tres companys, ni fent la pica d'Estat i el Sotllo en solitari.

Després vingué la crisi i la gent islandesa féu veure a tot el món el que els seus cavalls demostren, altres passos són factibles. Uns altres governs i països possibles. El capitalisme oligàrquic no té perquè ser el destí final de la humanitat.
Islàndia ha creat una nova èpica vikinga que circula per les xarxes. Una saga contemporània que canta  Orxata Sound System. Aprenem d'Eyjafjallajökull .
                         A l'abordatge víkings!