espanya mai no serà la nostra selecció
| Oleguer Presas |
Foren pocs els que exhibiren les vergonyes als balcons, mostrant als
vianants els colors de la bandera espanyola sota la que desfilaren els
feixistes i els miltars que s'alçaren contra la república, també
espanyola. Però pocs ja eren molts.
Foren molts menys qui sortiren als carrers de Catalunya per a celebrar
la victòria de l'equip de futbol que té un himne sense lletra, perquè
la seva música només pot acompanyar-se amb venjança, casernes,
assassinats, tortures, sotanes resclosides i el garrot vil. Però un de
sol ja és massa.
Diguin el que vulguin els mitjans de comunicació espanyols, (molts
d'ells escrits, distribuïts i comprats en terres catalanes), tothom és
fill d'un pare i una mare i els pares d'aquesta bandera són els
falangistes i militars que assassinaren milers de persones durant i
després de la guerra del 1939, són els qui enviaren milers de catalans a
presó, foren els qui assassinaren el president del Futbol Club
Barcelona senyor Josep Sunyol, i, en un acte vil sense parangó a tota
l'Europa moderna, al molt Honorable President de la Generalitat de
Catalunya Sr. Lluís Company , d'aquesta manera significaven
simbòlicament l'odi que ens tenien i que conserven amb cura i
dedicacions constants en la seva total integritat.
De totes aquestes i altres malvestats innombrables comeses per espanya
al llarg de tota la seva repulsiva història, no només no han demanat
perdó, sinó que l'han negat explícitament, quan algú, com els catalans,
els hem emplaçat a fer-ho
Aquesta gent usa, la bandera d'espanya, com una forma més d'agressió
contra Catalunya, i que ningú em digui que no. Ho fan. Molts amb una
conciència criminal, total i plena dels seus actes, i els pocs que no se
n'adonen del significat del que fan, a aquestes alçades, i a la seva
edat, ja no ho entendran mai, pobrets.
I què diré dels autèntics protagonistes? Tots aquests jugadors que
s'avenen a seguir la veta al joc espanyolista
unificador,assimilacionista i integrista dels espanyols, han de saber, i
ho saben, que fan mal a la Nació.
Ningú pot posar-se del costat dels repressors, dels que no deixen fer,
dels que ens roben els símbols i els diners i ens prohibeixen
organitzar-nos lliurement com a poble i sortir-se'n tranquil.lament amb
un feix de milers d'euros sota el braç, perquè espanya, al contrari que
Roma, paga als traïdors.
Algú dirà que no podem demanar a tothom que faci actes heroics, però
quan algú fa actes que demostren la seva fidelitat a la Nació, arriscant
a vegades la vida, a vegades el càrrec, a vegades la carrera
professional... cal que els patriotes li reconegem el gest i l'honorem.
En aquests moments on l'enemic, encobert en una victòria futbolística i
amparat amb la força de l'estat repressor, ens insulta amb els seus
símbols on afegeixen toros, creus gamades i altres símbols nazis i
falangistes, he cregut oportú recordar al jove qui fou jugador del
Barça; Oleguer Presas, un noi ferm i trempat, que no va cedir a les
pressions de tota mena i mostrà la seva fidelitat a la nació catalana
negant-se a jugar amb la selecció espanyola, el que li costà la carrera i
el menysteniment de les institucions esportives i dels mitjans de
comunicació espanyols i col.laboracionistes.
En altre temps aquests mateixos energumens l'haguessin assassinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada