espanya està nerviosa

És evident. I han posat les policies a treballar. Se'ls va girar feina a Madrid amb la final de futbol de la copa dels borbons, on hi ha hagut vàries denúncies per requisament de banderes i xiulets, així com falses acusacions, maltractaments i detencions pallissa policial.
A València, l'extrema dreta s'alia amb el cos oficial de la policia, impulsada pels mateixos  instints i objectius compartits, aplicant-se a la repressió contra la primavera valenciana  fatxes i policies  

A Mallorca i Menorca a mesura que augmenten les acions a favor del català, augmenten les accions de la guardia civil i la policia espanyola contra els defensors de la terra vexacions de la guardia civil.

A Barcelona no ens en lliurem pas i les acions del Sr. Puig en defensa del capitalisme espanyol continuen generant notícies i persecucions d'estudiants i treballadors en vaga  més detinguts del 29 M.

I sobre totes aquestes, encara els continus incidents i aldarulls provocats per desnonaments que es succeeixen arreu del territori. incident desnonament girona 

A la repressió estrictament policial s'ha d'afegir l'executada pel braç jurídic 36 anys per cremar papers amb peticions de penes i multes injustes i desbaratadament elevades, que pretenen escarmentar, més enllà de tota lògica jurídica. multes primavera valenciana Sobretot si les comparem amb el tracte que reben els estafadors, corruptes, lladres i especuladors de tota mena que, a l'empara dels seus càrrecs de gestió política o econòmica, perpetren contra tots els ciutadans.
Afegim-hi la insubordinació civil contra els peatges, per exemple, on les estructures de l'estat donen cobertura a una empresa privada per sobre de la mateixa llei peatges i multes il.legals .

Fixem-nos-hi que la repressió es descarrega sobre dues coordenades de lluita; la de l'alliberament nacional i la que defensa els drets socials.

Estem en aquesta cruïlla que obligarà a la definició de certes actituds, que de moment encara s'amaguen en l'ambigüitat. 
Per una banda Convergència Democràtica, qui arran del darrer congrés està jugant a fer veure que no renunciaria a una possible confrontació amb espanya, si aquesta NO cedeix en algun dels aspectes qualificats de línies vermelles, que han vingut a definir-se com la immersió lingüística (suposadament en català) i el pacte fiscal. Tanmateix, les paraules de Convergència són contradites per l'aliança amb els sectors més conservadors i retrògrads d'espanya, fins al punt d'encapçalar la repressió i les mesures antisocials. Aquesta actitud està sembrant la confusió entre les bases convergents, que s'han lliurat amb entusiasme a la lluita patriòtica de l'Assemblea Nacional Catalana.
L'ANC per la seva banda, està atrapada sota un discurs anticlassista que la incapacita per fer créíxer l'independentisme entre els sectors provinents de l'emigració espanyola (especialment andalusa) que són, després dels immigrants extracomunitaris, els més castigats per la crisi.

A l'altre paral.lel, la lluita social que posa tota la carn contra les retallades i des d'una òptica de radicalisme democràtic, pretén regenerar el constitucionalisme espanyol, és a dir, amb un discurs d'estructura i cultura espanyol, (quan no clarament espanyolista) vol depurar espanya de la corrupció, el nepotisme i l'autoritarisme, en definitiva del franquisme que encara arrossega. Aquesta lluita té la màxima expressió en el moviment dels indignats i Stop Desnonaments, actors que viuen d'esquena al país i a les solucions que aquest necessita i que són també, solucions per aquests col.lectius, tan desfavorits per l'explotació del capitalisme global com pel pillatge d'espanya.

Ambdós paral.les han d'acostar posicions si volen que les seves lluites abastin llurs objectius. Aquest acostament, però, no es pot fer pactant res des de les organitzacions aquí esmentades, ja que per una banda no és clar quines són les organitzacions que impulsen el moviment dels indignats i per l'altre per la posicó d'una ANC, plena de  simpatitzants, votants i militants del partit que governa la Regionalitat del Nord, que no vol entendre que els protagonistes de les retallades que s'acarnissen sobre el treballadors i les classes populars no optaran mai per la confrontació contra espanya.

Les coincidències concretes no són gaires, però uns i altres tenen un punt en comú que resulta ser el més important de tots; han de construir un estat nou uns, i millor els altres, i quan la cosa està tan podrida com ho està ara mateix espanya, és millor començar de nou en nou que reformar el que està tan fet malbé.el rescat de Bankia supera les retallades

Així que... comptat i debatut, més val unir forces per construir un estat nou i millor, que pretendre reformar-ne un i construir-ne un altre.
Això implica que el moviment independentista que representa l' ANC ha d'incloure al seu discurs polític i a les accions de movilització, les reivindicacions socials, el repartiment de la riquesa, el radicalisme democràtic i  la transparència en tots els àmbits de la gestió pública, en definitiva una ètica política compromesa amb el servei a la societat. Per la seva part els nombrosos ciutadans de Catalunya d'origen espanyol que participen en l'aixecament contra les mesures econòmiques dels governs capitalistes, han d'abandonar definitivament l'actitud colonitzadora que encara mantenen vers la terra on viuen i on han decidit morir. 
Amb aquestes actituds les línies paral.leles d'ambdues lluites deixaran de ser-ho, per unir-se en una única i més gran que ens durà sens dubte, a un món millor.