Si no és ara, quan, si no nosaltres, qui ?

                                         

 Pocs dies abans de la Diada, enganxava cartells de l’ANC pels carrers de la nostra comarca que deien“Estem preparats”

Entre totes les crides  fetes a la mobilització dels ciutadans destaca per famosa, el cartell de l’Oncle Sam (U.S. en anglès)  on assenyalant-te amb el dit et mira severament i t’increpa amb la frase; what are you doing preparedness ( estàs preparat ?) més tard quedaria transformat en un  “we want you” (et necessitem).

Si el cartell pogués parlar, se’ns dirigiria cridant amb una veu rugosa i autoritària que no admet rèplica. Aquests eren uns cartells dissenyats per reclutar joves per a la guerra.

L’altre dia el Sr. David Fernàndez dirigia als membres del Parlament, al president de la Generalitat i a tots els catalans, unes paraules pronunciades amb la seva veu petita i xiuxiuejant que exigeix esforç per sentir-la: si no és ara, quan, si no nosaltres, qui?

Darrera d’aquestes paraules nia una determinació i voluntat de servei molt allunyada del cartell de l’Oncle Sam. En Fernàndez no demana ni exigeix res, senzillament es presta a complir amb un deure que no hauríem d’eludir.

El procés sobiranista català, està arribant a una  fase  determinant.

Portem 4 anys de manifestacions massives, expressant el nostre anhel de llibertat que  ha impulsat l’aprovació  de la Llei de Consultes per una àmplia majoria dels diputats del Parlament català i la imminent convocatòria per part del President de la Generalitat de la celebració de la Consulta del 9N.

Avui podem afirmar que el procés sobiranista català ha compost un model de ruptura que conjumina la legitimitat de les reivindicacions populars amb la legalitat construïda des del parlament.

Amb aquestes eines, l’ANC està organitzant una nova fase de mobilització que sota l’eslògan “ara és l’hora” aplegarà 100.000 voluntaris que visualitzaran i recolliran la voluntat d’aquest poble de votar, i votar sí a la independència. 

Però a les legítimes demandes del poble català de decidir pacíficament i democràticament el nostre futur, l’estat espanyol contraposa permanentment la intransigència antidemocràtica. La següent, serà la més que probable  prohibició per part del TC de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, (anomenat consulta per imperatiu legal) prevista pel proper dia 9 de novembre del 2014. Una vegada més i com digué Trastàmac segons Plató, la justícia s’utilitza com l’avantatge que s’adjudiquen els poderosos.

En canvi el referèndum és la garantia que la voluntat popular no serà segrestada. Per això és tant important votar, i fer-ho responsablement i amb la màxima informació.¿Però de què servirà engegar una gran campanya pel sí, si finalment el poble no pot expressar-se a les urnes ?

Sense voler anticipar-nos a cap decisió política, hem de preparar-nos per un escenari on l’estat vulgui impedir la celebració del referèndum i quan diem preparats, volem dir organitzats per defensar els nostre drets legítims.

Per defensar-los es fa imprescindible el rebuig directe i taxatiu  de la “legalitat” espanyola. Les institucions exercint la desobediència i el moviment social i popular, responsabilitzant-se de garantir la irreversibilitat del procés, pressionant i donant suport  alhora, a les institucions catalanes, per a què el referèndum es faci tant sí com no.

Cal organitzar-se per respondre a les agressions del govern espanyol mitjançant l’ús de pràctiques democràtiques excepcionals, com són la desobediència civil i  la resistència activa no violenta.

Us necessitem. Perquè..., si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?

Esteu preparats ?

L'ou de la serp

A Granollers, el dia 31 d'agost la recollida de signatures pel dret a decidir i la independència de Catalunya que va organitzar l'ANC, va acabar amb una agressió violenta contra la parada.

 L'actitud pacífica  i passiva enfront dels agressors no va evitar que hi haguessin ferits, ja que uns  valents passavolants, testimonis dels fets que van recriminar l'acció dels feixistes tot i  defensant la llibertat d'expressió i la democràcia van ser brutalment atacats.

Per desgràcia aquest incident no és l'únic que energumens espanyolistes  estan protagonitzant a la  comarca del Vallès i arreu de la comunitat autònoma. Les arrencades de banderes, la destrossa de símbols del catalanisme i de propietats particulars, és una taca verinosa que s'escampa pel territori. 

El sobiranisme (el moviment polític partidari de la independència del principat de Catalunya, però que manté la cultura política del regionalisme autonomista del que ha format part durant 30 anys) ha decidit amagar i restar importància política a les mostres d'intolerància espanyolista sota l'argument que esbombar els atacs feixistes ajuda a incrementar-ne la repercussió.Una actitud que xoca contra el tractament que l'independentisme ha mantingut al llarg de la seva història. No és una diferència menor i n'és una més.

No reconeixen l'ou de la serp, perquè no el volen mirar. Com diu el Doctor Vergerus, el sinistre personatge de la pel.lícula L'ou de la serp que dirigí Ingmar Bergman¨:

Qualsevol que faci un petit esforç pot veure el que ens prepara el futur. És com un ou de serp, a través de la fina membrana pot distingir-se el rèptil perfectament format.

No és amb el silenci o amb la minusvaloració dels fets, com evitarem que s'esdevingui l'eclosió de l'ou del rèptil, tampoc ho farem amb un estrany pacifisme que confon l'acció no violenta amb la passivitat del deixar fer. 

El pacifisme requereix d'un gran valor que no és apte per a tots els públics. Plantar cara al poder, especialment quan aquest mostra la seva cara més criminal i violenta, sense respondre a la violència amb violència, a l'agressió amb agressió, però responen-t'hi,  plantant-se-li al davant tot dient-li que no es doblegarà, és una de les heroïcitats més grans que cap heroi pot fer. Si existeixen els herois, aquests són els de debò.

No seré pas jo que demani que la gent actuï com herois, mai no demano a ningú que faci per mi una cosa que jo mateix no em consideri capaç de fer, però tampoc faré apologia dels covards.

I no ho faré, perquè la negació de l'evidència per justificar la inacció és l'avantsala del regne dels criminals.